Un amic i company de feina, ha estat de viatge i ha passat per Praga i un cop allà en una botiga es va recordar de un servidor i m’ha dut aquest present, no nomes m’ha fet moltíssima il.lusió que m’agrada molt. CCCP: Carta Condicionada de Comerç del Penedès.( Emili Pardo Ventura ) Una injecció
Jo Voldria que la lluna em portes fins el sol, com la terra i el mar dansen amb les ones. que els migdies com els vespres fossin mes a prop i que totes les nits ens enxampi la nosa, que els teus ulls blaus i els meus ulls blaus, siguin venuts per el pes d?un
.. He trobat això hi he rigut molt, i no m’agrada riure sol. La Roger/Pauilina Mas, Repeteixo GENIAL!!!!!!
Caldria que ens poséssim d’acord, jo arrel de la prohibició de la setmana passada vaig explicar-li al meu fill que els nens borbons venen de Paris, per tal de no incomplir cap res i aquesta setmana li he hagut de rectificar la teoria i reafirmar-me sobre la pol.linització de les abelles reals i les flors
Tot just ara que aniríem mig farts, cada tres queixalades ens mosseguem la llengua, molts per menjar massa i massa de pressa i tants d?altres per por de mossegar, ens assetgen amb dietes, de fam de règim retalls alimentaris que no afarten ni tant sols el mes prim i segueixen parlant del bon menjar i
Bom- bom, compassades les passes, ressonen en la buidor del replà i el frec- frec, de les mitges, de les cames mig nues. Descomptant, els metres per travessar el llindar de la porta, rebusca dins la bossa, el zinc-zinc,de les claus que aguditzen la pixera, que la porta a seure calces avall , a tall
No tibis tant els fils! Que sóc una titella que ballo al teu desig. i ves cap a la porta que vull sortir, que el sol em demana la meva sobrietat, el neguit de l?oblit, el fosc amarg d?un retrat, en un passadís, sense portes, ni sortida, ni final.
Una petita recomanació a empresaris/constructors: Realitzeu cursets intensius de lèxic català als vostres operaris muntadors de tanques, doncs es complicat per al moviment corregir totes les pintades polítiques que hi han en el territori. Estic convençut que entre tots i totes ens en sortirem.
Avui al migdia es feia l’inauguració dels nous jutjats de Vilafranca del Penedès, i es contava amb la presència de la consellera Tura, prop de tres-cents veïns de la Granada del Penedès s’han personificat davant dels jutjats per demanar una solució per al seu poble i els seus veïns que viuen atemorits pel comportament violent
Penso amargament en la melmelada, en el seu tacte melós, aquell que m?endolceix les torrades i el paladar de desenes de colors, sobre un llit de mantega, estesa amb un ganivet i servida a cullerades. Tot dependrà, de qui tingui el pot i reparteixi les cullerades, de si les torrades són fetes a casa
A quin indret (poble ,vila ,ciutat ) pertany aquesta imatge, que molts veiem cada dia. Dificultat : Mitja – Baixa Solució: Es Vilanova i la geltrú vora mar, però la dificultat es referia, que podia ser qualsevol poble ,vila , ciutat , en plena construcció immobiliària especulativa.
Avui a la tarda sobre les sis de la tarda , he recollit a la meva filla de cinc mesos de ca els avis amb intenció d’anar a Vilanova i la Geltrú a retrobar-me amb la meva companya i el meu fill Pol. El cas es que he trigat dues hores en un recorregut que
Aquí, assegut en aquest bar, lluny de la casa, amb un got de vi a les mans, unes mans plenes de treball i buides de guanys. Me´l veure d´un sol glop, perquè vull!! perquè tinc ganes d´oblidar. El, si senyor!! El qual he fet ofrena a aquell que amb la meva suor, s´engreixa, ja s´ha