Avui per un concret motiu i es el fet de ser pare, o millor dit, tenir fills, no he anat a la feina i m’he passat el matí servint racions de Dalsy ,espectorant i recollint mocs en tot moment, tot un plaer! El cas es que he tingut el dubtòs privilegi de veure i sentir les tant i tant interesants tertúlies del matí a la tele, i m’ha fet certa gràcia i atenció una intervenció per tal d’explicar situació econòmica actual fixant-se en les famílies i en el ciutadà en general, i el xicot ni curt ni peretços ha dit: Home!! amb una gran contemplerànciaqueda clar que han estirat més el braç que la màniga!! Tot això en boca dels grans desconeixedors de les nostres realitats i de les nostres despeses bàsiques , simplement com això bàsiques.
Per això la veritat sigui que en lloc d’estirar més el braç que la màniga , en el fet qüotidià s’ens ha escurçat la màniga.
…escurçons competint amb rates,
sota l’americana… les cinc peles i el duro.
Ulls que no veuen, gavardina que m’enporto.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ieps!!! T’has parat a pensar quin és el públic majoritari en aquesta franja horària? D’on et penses que treuen tants vots aquests passarells que manen!!!!!
Víngue’n doncs! Ah, i bon viatge a la MERDA!!!!! 😉
Aquest dibuix –“Segant cadenes”– que fas servir per il·lustrar el teu apunt és obra d’en Francesc Riart [Rotxé], de Peramola (Alt Urgell), que el féu el gener del 1983 per encàrrec meu en ocasió del primer aniversari de l’Editorial El Llamp.
En Francesc Riart, entre d’altres activitats professionals, és l’investigador i dubuixant de la uniformitat dels exèrcits catalans al llarg dels temps, especialment de la defensa de Catalunya el 1714.
He volgut deixar-te’n constància al teu bloc no pas per reclamarte’n els drets, que podria, sinó perquè és el nostre deure de reconèixer com cal als nostres autors.