No sé pas que ho fa,
però tot sovint em trobo, pensant
dins la nit freda
finestra avall.
Potser serà l´estiu
que ens ha deixat menys verdor,
i ara al novembre
li manca tardor.
Potser serà l´obrer,
que en mans del poder
ni alça el puny enlaire
i no surt al carrer.
Potser serà el poder fàctic,
que no només
hem remou l´estomac,
que hem fa venir fàstics.
Potser serà l´infant,
que res no demana, però
serà l´hereu d´una vergonya
covarda i desbordant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!