Aquest cop voldria parlar poc altrament de la violència econòmica.
La violència econòmica que farà que la veïna del davant deixi el pis on la seva filla encara no s?ha fet prou gran, doncs no vol obviar que fa dies que dorm amb un estrany.
La violència econòmica que endeuta l?herència dels meus nebots.
La violència econòmica que buida pisos, cases i llars i fa de carrers rius de gent que omplen fabriques, obres i tallers i fan orfes els nostres fills mes de vuit hores al dia.
La violència econòmica que fa que el xicot de la ETT, treballi de dol, malalt de sol a sol, per reconquerir un sou.
La violència econòmica que augmenta les nostres nòmines un tres per cent i un mil per cent la nostra vida al carrer, de pagar el rebut de la llum a fer un trist cafè.
La violència econòmica que fa dels avis sense sostres, que troben flaçada en bancs i caixers, i en papereres i contenidors rebost.
La violència econòmica que sacseja famílies a l?inici del curs escolar amb despeses desmesurades fetes a la mida pels guanys de editorial i professorat.
La violència econòmica que ara fa tremolar caixes i bancs, per que hem endeutat els nostres bens i ara al damunt no els podem pagar.
La violència econòmica que ens diu que puja l?economia del país a canvi de l?empobriment accelerat de les classes obreres populars.
La violència econòmica que farà dels pagesos masovers dels grans elaboradors, per no posar les claus en una taula de negociació venuda.
La violència econòmica que fa malviure gent per no poder assumir la despesa de tenir llar. Només això, tenir un lloc on viure prou bé.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!