No tibis tant els fils!
Que sóc una titella
que ballo al teu desig.
i ves cap a la porta
que vull sortir,
que el sol em demana
la meva sobrietat,
el neguit de l?oblit,
el fosc amarg d?un retrat,
en un passadís,
sense portes, ni sortida,
ni final.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!