Hi ha una cosa que fa que la meva feina m’agradi més, pujar als terrats dels edificis…
Balcons idèntics,
finestra, serralada i vista idèntica,
diferentes vides en idèntics habitatges,
inèdites vides, rera finestres clivellades,
els que arriben…
els que s’en van…
els que es voldrien quedar i els que no poden marxar,
la calor, aquesta vogor que s’apodera de tots
en idèntic procès de migdiada,
a qui en te, a qui no en te,
a qui n’hi sobra i en malgasta
i el que només rep,
sota el mateix procès de migdiada,
en inèdit somni, neguit de llit sobtat,
qui vol reviure,
ho fa a partir de les tres de la tarda.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com es que no feu una consulta a Vilafranca, on sou?