Aquest cop voldria parlar poc altrament de la violència econòmica. La violència econòmica que farà que la veïna del davant deixi el pis on la seva filla encara no s?ha fet prou gran, doncs no vol obviar que fa dies que dorm amb un estrany. La violència econòmica que endeuta l?herència dels meus nebots.
Setze hores desprès del retorn, rere vuit de son, revivim de nou el desacord entre el cor i les mans, la feina i la son , la mandra descompon. Un, bon dia! Que fem? Com anem? Volen dir: no ens entretinguem/eu nosaltres , que en el verb català de currar , vol dir que els
Que cada un de nosaltres mesuri la seva pròpia llibertat, delimiti l?ombra de les seves quatre parets, abans d?assumir com a pròpia una fictícia llibertat. Que mesuri la seva solidaritat a mida de les seves necessitats, que dos, son dos, aquí i enlloc. Que ningú senti com a pròpia una llibertat imposada, un límit disfressat,
I perquè em presenten l´odi, com si fos un escut ? Si ben sabut es per arreu, que no hi ha millor cuirassa que l´omissió a la mentida. I l´enveja? Ara enveja l´enveja de llurs companys! Si tot plegat no el durà mes enllà, que odiar l´odi, que ha rebut de manera desproporcionada sobre les
Una poma podrida en un cistell: Expressió que hom utilitza per a denominar certa peça de fruita que comparteix el seu estat de putrefacció amb la resta de companyes de cistell. . f També es podria utilitzar, per aquell tipus de persona que en un acte col·lectiu fa oferiment de la seva putrefacció, i en