El Pot de la melmelada
Voldria ser transparent, un estri gens subtil i distret, adaptar-me bé allà on em col.loquin i així viure de dol, de l’enterrament de la meva intel.ligència combatent i ser-ne per sempre un aprenent. No exaltar-me mai , nomes pel transit i el futbol , mai a crits, demanar qui em crida, Sovint, massa sovint acotar