VIA A VIA

Tinc per norma, des de l’octubre de 2017, no comprar mai loteria dita “nacional” o espanyola. Únicament faig dues excepcions: quan participo col·lectivament amb amics (bàsicament, per Nadal) i quan es posa a la venda un dècim il·lustrat amb un motiu ferroviari o de transport urbà. Afortunadament per a la meva economia domèstica, això no es dona gaire sovint, però dijous passat sí. Pel sorteig del dia 15 de gener, les loteries estatals van tenir a bé dedicar el dècim al cinquantenari de TUSSAM (a sota). No, no és el nom de cap faraó ni la marca d’un xarop per a la tos, sinó l’acrònim de Transportes Urbanos de Sevilla, Sociedad Anónima Municipal, l’encarregada de gestionar el servei d’autobusos i tramvies de la capital andalusa. Com es pot comprovar a la imatge, al costat d’un autobús apareix un flamant Urbos 3, model fabricat a la basca CAF i que circula pels carrers sevillans des del 2011.

Com tantes altres ciutats, Sevilla va veure circular tramvies des del segle XIX (1887) fins al 1960 (1965 si comptem una línia suburbana). La reintroducció d’aquest mitjà de transport es començà a considerar el 2004 i poc temps després, l’octubre de 2007, s’inaugurà una primera i curtíssima línia de 4 parades que discorre pel centre de la ciutat. El 2011 i el 2024 la línia s’ampliaria a 4 parades més. Al principi el servei era prestat per unitats Urbos 2, cedits pel metro de Sevilla mentre aquest no concloïa les interminables obres (la història del metro de Sevilla és llarga i sucosa, però avui no toca). Aquestes unitats son de les tradicionals, amb catenària aèria, circumstància que aviat va tenir conseqüencies: a més de les queixes d’un sector de la ciutat per raons estètiques (ja són ganes de queixar-se), els cables del tramvia interferien amb el recorregut de les processons de Setmana Santa, el que obligava, una vegada l’any i durant un mes, a retirar-los perquè els passos poguessin passar sense conseqüències no desitjades. El problema es solucionà pocs anys després, introduint els nous models Urbos 3 (a dalt), dotats d’un sistema que els permet “carregar piles” durant els 20 segons que romanen a la parada.

El tramvia de Sevilla ha patit inevitablement controvèrsies de tot tipus. A les ja esmentades de tipus estètic, solucionades, s’hi ha d’afegir la inseguretat que, diuen, suposa la circulació per alguns carrers de vianants (al costat de la catedral!), el dèficit econòmic derivat d’una línia massa curta mentre molts barris no tenen un transport adequat o la poca vista que van tenir els seus promotors al fer-lo circular en paral·lel al metro durant una bona part del trajecte. Com a anècdota, el tramvia de Sevilla va tenir el 2011 uns il·lustres usuaris: el príncep de Gal·les i Camilla (ara reis, a dalt) el van prendre per desplaçar-se del luxós hotel Alfonso XIII, on estaven allotjats, a l’Ajuntament, on posaren en valor la sostenibilitat del mitjà de transport. Off course! o, com dirien els sevillans, digo!

Post scriptum: em va tocar el reintegre del dècim, tres eurets.

[Imatges:  sevillasecreta.co, foto de l’autor, laopiniondemalaga.es (foto EFE/Eduardo Abad)]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!