El primer dia el dedico a fer una passejada pel centre. L’Ajuntament (Rathaus) és un enorme edifici amb una imponent torre central. El seu interior, que recorda una església, és visitable. Hi ha una exposició permanent sobre la institució de govern de la Ciutat Lliure i Hanseàtica d’Hamburg, que aquest és el nom oficial de l’estat. S’hi mostren les funcions de cada òrgan, la composició política del seu parlament i les fotos de cada un dels diputats. Una manera com una altra d’apropar-se a la ciutadania. Igualet que aquí, vaja.
M’arribo després a la Nikolaikirche, l’església neogòtica de Sant Nicolau, destruïda durant la guerra. Tota? No: el campanar, un dels més alts d’Alemanya, es va salvar i, amb molt bon criteri, es va decidir conservar-lo i integrar-lo en una mena de memorial de la guerra, a l’estil de Coventry o la Kaiser-Wilhelm de Berlín. Per un mòdic preu, un ascensor t’eleva a més de cent metres i et permet una visió panoràmica dels quatre costats de la ciutat.
Caminant, caminant, ben a prop em topo amb una altra església, la Jakobikirche. Per l’hora que és ja no es pot visitar però hi puc entrar igualment perquè casualment s’inicia un concert d’orgue. Durant una hora disfruto de la música, assegut, fresquet (a fora fa una inusual calor) i acompanyat d’un nombrós públic que escolta amb sepulcral silenci, ni una tos, les peces de Händel, Bach i companyia. Una delícia.
Ja és de nit i després de tanta pedra i tanta església, ja toca qualcom més lleuger. Entro en un immens, popular i concorregut parc d’atraccions que periòdicament s’instal·la en una esplanada prop de l’hotel on m’allotjo. Curiosament es denomina Dom (catedral en alemany): sembla que no pugui abandonar del tot l’àmbit eclesiàstic… Al parc hi trobes centenars d’atraccions de tota mena, des d’una monumental nòria fins a “trens de la bruixa”, passant per muntanyes russes, barraques de fira, tòmboles… Una barreja de Port Aventura, Tibidabo i fira de poble. Complement indispensable són les dotzenes de llocs per menjar i beure, cosa que a aquella gent els encanta: salsitxes, creps, pizzes, kebabs, entrepans, pastissos… i, és clar, cervesa, molta cervesa.
(continuarà)
[Imatge: la Nikolaikirche, com és ara i com era abans; en.wikipedia.org]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!