VIA A VIA

De nou el transport ferroviari català ha estat el protagonista d’una mala notícia. Com es sabut, el passat 7 de desembre un comboi de Rodalies xocà amb un altre a l’estació de Montcada, deixant un balanç de 155 ferits de poca consideració. L’accident guarda un cert paral·lelisme amb un altre d’anterior, el 12 de juny, quan un tren de mercaderies topà amb un altre de regional a Vila-seca, amb el resultat de 30 ferits. En conèixer-se els fets, les primeres actuacions tècniques i polítiques foren les esperades, des d’anunciar l’obertura d’un expedient informatiu (què menys) fins a les declaracions de la ministra espanyola de la cosa descartant que la sistemàtica falta d’inversions a la xarxa tingués res a veure amb l’incident, carregant-li les neules al conductor (sorpresa!) per no respectar un senyal.

El Departament de Territori del govern català, però, recordava a l’opinió pública que la circulació per la xarxa de Rodalies seria més segura (amb conductors responsables o no) si estigués implantat en tota ella l’ERTMS (el sistema europeu per garantir la interoperatibilitat i un estàndard comú a tota la Unió), com ja tenen l’alta velocitat o les Rodalies de Madrid (de nou, sorpresa!). El Pla de Rodalies 2008-2015 ja preveia la implantació de l’ERMTS nivell 2, que permetria la geolocalització dels trens, però la mesura no es dugué a terme, passant a engruixir la voluminosa carpeta d’incompliments.

Convé recordar de tant en tant, encara que suposi un enèsim emprenyament per la injustícia i deixadesa que s’opera amb Catalunya, les xifres de les inversions estatals en el transport ferroviari català de les darreres dècades. El director d’aquesta casa ens les recordava en un editorial: l’estat s’ha gastat entre 1990 i 2018 setze vegades més en l’alta velocitat que en les xarxes de Rodalies, quan la demanda de viatgers d’aquestes suposa el 89% del total. Les Rodalies de Madrid, al seu torn, han rebut un 47,8% contra el 16,8% de Barcelona i el 5% de València. La dada d’inversions executades és la més sagnant i per tant la més coneguda de totes: el 2021 a Barcelona s’executà el 34,6% del pressupost espanyol, a València el 0,0008% (sic) i a Madrid el 229%.

Passen els anys, canvien els governs, transiten polítics per la presó i l’exili, s’obren fantasmagòrics diàlegs, però els problemes del transport ferroviari, especialment el de la corona metropolitana barcelonina, segueixen essent els de sempre (retards, aglomeracions, accidents…) i la solució també és la de sempre: la consecució d’un estat català propi que no maltracti els seus ciutadans també en aquesta esfera tan important de la vida quotidiana de les persones. Partal ens recordava que ja abans d’obir-se el cicle de les protestes contra la retallada del nou estatut, tingué lloc a Barcelona una manifestació reivindicant millores en les infraestructures que resultà tot un èxit i que es tenyí de reivindicació independentista. Aquesta reivindicació pateix a dia d’avui una notòria desorientació pel que fa a estratègies i objectius immediats  a assolir. Potser el desagradable accident de Montcada de l’altre dia ens dona una bona pista de per on cal reprendre les mobilitzacions, abandonant malfiances, greuges i estirabots entre companys de viatge.

[Imatge: Oriol Duran, El Punt Avui; informacions i dades extretes d’El Punt Avui de 8/12/2022 (Xavier Miró) i de Vilaweb de 8/12/2022 (Vicent Partal)]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!