La capital d’Etiòpia, Addis Abeba (“flor nova” en ahmàric), compta des de fa ja gairebé deu anys amb un sistema de transport urbà a cavall entre el tramvia i el que erròniament solem denominar “metro lleuger”. No arriba a metro: pel poc que he pogut informar-me, només és subterrani a l’estació Plaça Menelik II, a l’extrem de la línia blava, mentre que per diversos trams circula en viaductes elevats o a nivell de carrer però segregat de les vies urbanes. En tot cas, sigui com sigui que el volguem catalogar, es tracta d’una moderna i interessant infraestructura, una de les poques existents a l’Àfrica subsahariana, o negra, com sempre n’havíem dit.
Són dues línies (verda i blava), amb una part del trajecte compartit, que sumen 31,6 quilòmetres i 39 estacions. La verda uneix Plaça Menelik II, ja esmentada, i Kality, mentre que la blava ho fa entre Tor Hailoch i Ayat. El sistema és operat per Shenzhen Metro Group; com és sabut, la Xina està jugant un paper important en la construcció i gestió d’infraestructures públiques a l’Àfrica. Hi ha plans per expandir la xarxa: es consideren altres dues línies, una començaria a la Catedral de Sant Jordi, l’imponent temple on eren coronats els negus, i l’altra a Meganagna, acabant les dues a Lebu, on es podria fer correspondència amb el ferrocarril a Djibouti.
Com a curiositat, una de les estacions porta el nom de “Coca-Cola”. Descartada la suposició que alguna glòria nacional o prohom local hagués portat alguna vegada aquest nom, és gairebé segur que tal denominació correspon a un patrocini de l’omnipresent beguda refrescant nord-americana (segons he pogut comprovar, fins i tot durant el règim comunista posterior a Haile Selassie es va poder consumir amb normalitat). Consulto la IA al respecte, que m’ho confirma. Cito textualment: “La denominació “Coca-Cola” per a una estació del metro podria ser una forma de reconeixement de l’impacte econòmic i cultural de la companyia a Addis Abeba, així com una estratègia de màrqueting per associar la marca amb infraestructures clau de la ciutat. A més, és comú en moltes ciutats del món que les estacions de transport públic rebin noms de marques comercials com a part d’acords de patrocini o per la seva proximitat a punts de referència o empreses importants”. Com allò de “Vodafone Sol” del metro de Madrid, vaja.
[Informació IA: Grok 2; imatges: urbanrail.net, foto Aleksandr Proden; Viquipèdia; edition.cnn.com, foto Jenni Marsh/CNN]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!