VIA A VIA

Enèsima incidència als trens catalans. Ahir un comboi va quedar aturat durant dues hores en un dels túnels de Garraf. Al final els passatgers van poder sortir i arribar, caminant per les vies i traginant maletes, fins l’estació més propera on se’ls oferí la disjuntiva de seguir esperant o bé ser recollits per un familiar o amic. Què era ahir? Una avaria del tren o de la catenària? Algú va robar coure o es produí un suïcidi? Hi va haver una incidència informàtica o foren els cheminots que boicotejaren el servei? Fos el que fos, una gran quantitat d’usuaris del transport públic van experimentar de nou el que és perdre hores i guanyar nervis en uns fets que, de tan repetits, poden acabar esdevenint la nova normalitat en un servei tan essencial com és la mobilitat ciutadana. Efectivament, es corre el risc que quan un desplaçament en Rodalies o Regionals surti i arribi a l’hora i on tothom pugui seure còmodament sigui notícia als informatius. Allò de l’home que mossega el gos, però a l’inrevés.

No, el que va passar ahir no és normal, ni lògic, ni acceptable. No ho ha de ser, però alguns dediquen ganes i esforços perquè sí que ho sigui. Sense deixar-se entabanar per teories conspiratives, és bastant evident que hi ha una sèrie d’elements conxorxats per fer descarrilar (metafòricament parlant) els trens de curta i mitjana distància i fer-ho de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado. Manca d’inversions, inconcrecions en el procés de traspàs de competències, deplorable política comunicativa, subtils boicots sindicals… tot un còctel per aconseguir el que acabarà passant si no s’hi posa remei: que la gent s’afarti definitivament del transport ferroviari i opti per altres solucions públiques o privades, sempre menys respectuoses amb el medi ambient. I quin remei fora l’adequat? Doncs com fa deu o quinze anys ja es va formular teòricament i es reclamà popularment via mobilitzacions massives, només la consecució d’un estat propi permetria disposar de totes les eines per fer que la xarxa i el servei ferroviaris compleixi amb uns estàndards europeus: plena capacitat normativa, òptims recursos econòmics i maneres eficaces de gestionar.

Aquest any es commemora el centenari del denominat “Complot de Garraf”, l’intent d’atemptat contra Alfons XIII en un dels túnels de Garraf. Potser era el mateix de la incidència d’ahir. El complot fou organitzat per la facció militar d’Estat Català, la llavors jove organització independentista catalana. Sense que prengui mal ningú, potser que ha arribat el moment de pensar en un nou complot de Garraf, pacífic i democràtic, que reactivi seriosament el procés independentista i contribueixi, per tant, a solucionar definitivament tots els desgavells ferroviaris. Potser el que va passar ahir a Garraf acabarà tenint més valor simbòlic del que ens imaginem.

[Imatge: Vilaweb]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!