VIA A VIA

La setmana passada, parlant de les locomotores Loren, dèiem que una d’elles s’exposa al Museo Ferroviario Pablo Neruda. A primer cop d’ull pot sorprendre que un museu d’aquestes característiques dugui el nom d’aquell presitigiós literat xilè. Jo també em vaig sorprendre, però l’explicació és ben simple. Neruda, que en realitat es deia Ricardo Eliécer Neftalí Reyes (a l’esquerra), visqué la seva infantesa a la ciutat araucana de Temuco, on està situat el museu, perquè era fill d’un ferroviari, José del Carmen Reyes Morales. Neruda, degut a aquesta circumstància, sempre mostrà tirada cap al món dels trens, i d’aquí que quan s’instal·là el museu es decidís batejar-lo amb el nom de l’autor de Veinte poemas de amor y una canción desesperada i de Canto general.

El Museo Ferroviario Nacional Pablo Neruda, que aquest és el seu nom complet, fou inaugurat el 2004 sobre els terrenys i les instal·lacions propietat de l’empresa ferroviària estatal de Xile, que el 2001 els havia cedit a la municipalitat de Temuco. L’Ajuntament va impulsar un projecte museístic amb l’objectiu de conservar i recuperar el patrimoni ferroviari, desenvolupar urbanísticament la zona i oferir una alteranativa turístico-cultural a la ciutat. El projecte contemplà la reparació de la Casa de Máquinas, de l’edifici administratiu i dels cotxes i locomotores que hi havia dipositats. El 1989 fou declarat monument històric nacional xilè i el 1998 inscrit a la llista indicativa del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO, pas previ per figurar a la llista definitiva del Patrimoni.

La nòmina de vehicles del museu inclou una locomotora tipus 54, tres 57, dos 70, vuit 80, un buscarrail amb el seu vagó i una locomotora elèctrica (la Loren). També es poden contemplar dos vagons dormitori, dos carros de servei, un cotxe menjador, quatre vagons de passatgers, un carro-cisterna i un autocarril. També l’automòbil presidencial, on viatjaven els presidents de la República, llevat del dictador Pinochet. La visita es complementa amb una galeria d’art i zones verdes. Però tant o més interessant que el material exposat al museu és el Tren de la Araucanía (a sota). Efectivament, Temuco era un important nucli ferroviari i l’ajuntament va tenir la molt bona pensada de recuperar un itinerari de tren a vapor (Temuco-Victoria i tornada), mitjançant una locomotora 820 fabricada a Filadèlfia el 1940 i que va prestar servei fins el 1980. Ara torna a fer-ho, arrossegant un cotxe menjador, tres de viatgers i un carro-cisterna.

No podem acabar l’article sense algun fragment de la poesia de Neruda parlant de trens. És aquesta, extreta de “Oda a los trenes del sur”:

Trenes del Sur, pequeños
entre
los volcanes,
deslizando
vagones
sobre
rieles
mojados
por la lluvia vitalicia,
entre montañas
crespas
y pesadumbre
de palos quemados.

[Informacions extretes de Viquipèdia i museoferroviariopabloneruda.cl; imatges: Viquipèdia, historia.nationalgeographic.com.es i temuco.cl]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!