VIA A VIA

Parlàvem la setmana passada de l’accident que patí el tren de Sarrià el 9 d’abril de 1924, fa ara cent anys, una tragèdia que va ser objecte d’una àmplia cobertura informativa i de la qual disposem d’abundant informació documental i gràfica. No es pot dir el mateix d’un altre accident, encara pitjor, ocorregut l’11 de febrer de 1939 al mateix escenari: la corba entre les estacions de Peu de Funicular i Sarrià. Malgrat que el balanç final de víctimes fou de 32 morts (36 segons altres fonts) i 130 ferits, els mitjans de comunicació van passar molt de puntetes sobre l’accident i la raó és que tingué lloc pocs dies després de l’ocupació de Barcelona per les tropes franquistes, quan la guerra de 1936 encara no havia acabat. Si en el cas de 1924, amb la dictadura de Primo de Rivera, ja es va intentar edulcorar els fets i les circumstàncies que van rodejar aquella desgràcia, és fàcilment comprensible que el règim feixista redoblés els esforços per minimitzar la notícia.

La companyia Ferrocarrils de Catalunya, la concessionària de la línia, fou substituïda pel Servicio Militar de Ferrocarriles. Aquesta decisió comportà la depuració dels empleats, considerats catalanistes o republicans, i la seva substitució per treballadors afins al nou règim i sense tanta experiència. Aquesta podria ser una de les causes de l’accident, juntament amb deficiències en el sistema de frenada. Un tren procedent de les Planes no va poder frenar quan circulava pel fort pendent abans d’arribar a l’estació de Sarrià, on va acabar col·lidint amb un altre comboi. Les insinuacions d’un sabotatge mai no van poder ser demostrades.

Com queda dit, es va minimitzar el ressò dels fets, tot i que la premsa de l’època en parlà (per exemple, La Vanguardia Española de l’endemà, contradient certes afirmacions en el sentit que la censura fou total). No obstant això, l’accident fou aviat oblidat de forma sorprenent per periodistes i estudiosos, i no fou fins el 1988 que Carles Salmeron, en el seu El tren de Sarrià, oferí detalls de tot el que va passar mig segle enrere. L’estudi definitiu no arribaria fins al 2024, amb L’accident del tren de Sarrià de febrer de 1939. Una tragèdia censurada, de Jordi Font-Agustí, Víctor Canosa i Antoni Gras.

[continuarà]

[Informacions extretes d’IA: Grok; imatge: terrassatrens.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!