VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

12 de novembre de 2022
0 comentaris

Tipografies

Avui parlarem de disseny. De la senyalètica del metro de París, concretament. El suburbà parisenc ha conegut el darrer mig segle tres solucions diferents en el disseny de senyals i rètols en accessos, estacions i passadissos de la seva atapeïda i molt transitada xarxa, amb el doble objectiu que la informació resultant fos senzilla i pràctica per als usuaris i que el resultat fos estèticament agradable per a tothom. El 1970 s’encomanà tal responsabilitat a Adrian Frutiger (1918-2015), un prestigiós dissenyador de fama internacional, que tres anys després l’implementà a la xarxa. Frutiger usà la Univers (a dalt), una tipografia de creació seva basada en la sans-serif, que també podem trobar al metro de Mont-real i que fou usada igualment als Jocs Olímpics de Munic (1972). No devia acabar de fer el pes a les autoritats de la RATP perquè vint anys després es decidí encarregar un nou projecte de senyalització del metro a un altre dissenyador suís, establert a París com Frutiger, Jean Widmer (nascut el 1929, a la dreta), autor de la senyalètica del Centre Georges Pompidou i de les autopistes franceses, i creador de la tipografia Bi-89, en commemoració del bicentenari de la Revolució. Tampoc fou una solució prou convincent, de manera que el 1994 un tercer dissenyador, el parisenc Jean François Porchez, fou l’encarregat d’aplicar al suburbà de la capital francesa la senyalètica definitiva, per a la qual creà una nova tipografia, denominada Parisine, implementada el 1996. Es tracta d’una tipografia arrodonida i un pèl informal (a l’esquerra) que casa molt bé amb el caràcter també “arrodonit” del metro (segons afirma el conegut dissenyador Enric Satué, de qui extrec les dades d’aquest apunt), present en túnels, vagons, rajoles o portes. La Parisine s’ha extès als tramvies i autobusos de la RATP, s’ha exportat a la retolació llatina dels metros d’Osaka i d’Alger, i ha servit d’inspiració a la Brusseline, que s’usa al metro de la capital belga. Sembla, doncs, que és pràctica i agradable a la vista, que és del que es tractava.

[Informació extreta d’Enric Satué, ‘El metro de París i Jules Verne, l’un per l’altre’, a El Temps, 26.4.2005; imatges: Viquipedia]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!