Ahir divendres la gran actriu Sofia Loren va complir noranta anys molt ben portats (a l’esquerra, baixant d’un tren i saludant a l’estació del Norte de Madrid). Tanti auguri! Parlant de maggioratas, fa algun temps vaig dedicar un apunt a les Lollo, unes locomotores batejades així en honor de la Gina Lollobrigida. És possible que hagin existit locomotores Loren? Oi tant! Són les elèctriques E-52 (a dalt), propietat dels ferrocarrils xilens però de fabricació italiana, que reberen aquest nom perquè, com en el cas de les Lollo, figura que recordavan les sinuoses corves de l’actriu romana.
Construïdes a la fàbrica Breda-Marelli de Milà, n’arribaren 34 als anys 60. Eren capaces d’arrossegar 1.200 Tm de pes i arribaven als 140 km/hora. Servien les línies electrificades de Santiago a diferents punts del país (Concepción, Chillán, Valdivia, Temuco i Puerto Montt). Actualment, segueixen prestant servei dues unitats, la E-3020 i la E-3017. Se’n conserva un altre exemplar al Museo Ferroviario Pablo Neruda, de Temuco, a l’Araucania xilena (a sota).
Potser algú es preguntarà per què hi ha un museu ferroviari que du el nom de l’escriptor Neruda. Ho explicarem en una propera ocasió.
[Imatges: X/@RenzoVaccarezza, X/@M_Ferrocarril, archdaily.cl]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!