VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

4 de març de 2023
0 comentaris

Set segles ens contemplen

El passat 28 de febrer ocorregué un accident ferroviari a Grècia, el més greu de la història d’aquell país. El xoc entre un tren de passatgers i un de mercaderies a Tempe (a la línia entre Làrissa i Salònica) provocà desenes de morts i ferits greus. Els dos primers vagons desaparegueren literalment a causa de la col·lisió i incendi posterior. Sembla que la causa de la tragèdia fou un error del cap de l’estació més propera (que va ser detingut). L’accident ha obert, com acostuma a passar, el debat sobre la seguretat de les línies fèrries i, per tant, sobre si les inversions econòmiques en xarxes, equipaments i vehicles són les adequades. De forma similar al que va passar al tren Alvia d’Angrois, costa d’entendre que la seguretat d’una concorreguda línia depengui de les converses telefòniques entre dos empleats, com apunten les primeres investigacions. A més d’alguna dimissió política, ja s’han produït incidents a partir de les manifestacions de protesta sobre l’assumpte, però res tornarà la vida als 57 passatgers d’aquell fatídic viatge.

Encuriosit per saber coses sobre els ferrocarrils grecs, descobreixo que en aquella península es conserva el que, estirant una mica els conceptes fins fer entrar el clau per la cabota, es considera la primera via fèrria de la història. Aquesta és, almenys, la tesi que sustenta l’historiador britànic M.J.T. Lewis en el seu llibre de títol meridianament clar, Railways in the Greek and Roman world. Estem parlant, efectivament, de la Grècia i la Roma clàssiques i la via en qüestió és el Díolkos, un camí pavimentat a l’antiga Grècia que permetia traslladar els vaixells per terra a través de l’istme que separa el golf de Corint del golf Sarònic, cosa que els estalviava de circunnavegar la península del Peloponès. La calçada mesurava aproximadament entre sis i vuit quilòmetres i incloïa un rudimentari carril, no metàl·lic sinó una mena de ranura practicada a la pedra per on es feien encaixar les rodes dels vehicles que arrossegaven els vaixells, facilitant-ne així el trasllat. Si admetem aquest sistema com a ferroviari, com si un pop fos un animal de companyia, estaríem no solament davant del tren més antic del món sinó del que prestà servei durant més anys: des del 600 abans de Crist fins al segle I. No està malament: als moderns ens queden uns cinc segles per igualar els antics.

[Imatge: Viquipèdia]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!