VIA A VIA

Si hi ha res que singularitzi el metro de Londres, a part del seu icònic plànol, és el missatge que emet la megafonia en moltes estacions: mind the gap!, és a dir, “Compte amb el buit o forat”, l’espai que queda entre el vagó (recte) i l’andana (corba), que pot resultar perillós per als passatgers que entren o surten. Quan es va decidir fer aquest advertiment sonor, als anys seixanta, no es va demanar a cap passavolant que posés la veu: calia que fos un professional, un enginyer, un actor o un locutor. I efectivament, són diversos els professionals que al llarg d’aquestes dècades han prestat les seves cordes vocals (figuradament) a les oïdes dels milions de viatgers anuals del metro londinenc. Sabem el nom d’uns quants: l’enginyer de so Peter Lodge, l’escriptora i locutora Emma Clarke, l’actor Tim Bentinck, el presentador de la BBC Phil Sayer (a dalt) o l’actor i locutor Oswald Laurence. Aquest darrer és el protagonista d’una tendra història: des que Laurence morí el 2007, la megafonia s’ha mantingut a l’estació Embankment perquè la seva vídua pugui seguir sentint la veu del seu difunt marit, com així fa sempre que té ocasió (a sota).

I a Barcelona, tenim algun equivalent? Les estacions del metro són majoritàriament rectes i per tant no cal avisar que els usuaris posin el peu on no toca. La mateixa trama urbana rectilínia de la ciutat (Eixample i altres barris) ajuda a que aquesta situació no es doni. L’única estació que se m’ocorre on podria passar és la de Drassanes, al mig d’una pronunciada corba per girar de les Rambles al Paral·lel, però no: l’estació està en una recta. Descartat el mind the gap català, queda la missatgeria interna, la que anuncia la propera parada…, però el/s o la/les persones que locuten la informació són anònims, almenys fins on jo he pogut esbrinar. Sí que sabem el nom de qui fa tal funció al tramvia i als FGC: es tracta de Jordi “Toti” Royo (a sota), un actor de doblatge que ha posat la veu a la saga Star War i a altres pel·lícules.

Al metro de Madrid, qui posà la veu a la megafonia fou l’actor Javier Dotú, doblador d’Al Pacino a El padrí i a d’altres films. Ell fou protagonista d’un litigi judicial per ús indegut de la seva veu. El cantant Manu Chao decidí titular el seu disc més conegut com “Próxima estación, esperanza”, frase que apareix en diversos temes, entre ells “Me gustas tú”. Com que la gravació fou inclosa sense l’autorització de Dotú i d’un altre empleat del metro, aquests el demandaren per vulneració dels drets de la propietat intel·lectual. La demanda es solucionà extrajudicialment amb una nota de disculpa del cantant i una indemnització de quantitat no revelada.

De ben segur tots els metros del món tenen les seves històries i anècdotes sobre les veus de personatges famosos o anònims que s’emeten pels altaveus. No sé si algú s’ha entretingut mai a recopilar-les, seria prou interessant.

[Imatges: treneando.com, dailymail.co.uk, x/twitter (@TotiRoyo)]

Post scriptum, 28 de desembre de 2024

El meu germà Robert, a qui agraeixo la col·laboració, em fa arribar un enllaç del 3Cat de 17 de març de 2023 que posava noms i cognoms a les veus dels transports públics, la pròpia TV3 i fins i tot de la Siri, l’assistent d’Apple. Qui posa veu al metro de Barcelona és el locutor i narrador Carles Davó i qui ho fa als Ferrocarrils de la Generalitat és l’actriu Núria Deulofeu (la Irina de La Riera). Ja sabem més coses!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!