Avui fa cent anys que morí Àngel Guimerà. Per cinc mesos i escaig, l’eximi escriptor canari-català no pogué viatjar en metro, encara en obres el juliol de 1924. Des del carrer Petritxol, on residia i moriria, podria haver anat caminant (a dalt) fins a la propera plaça de Catalunya, on una flamant composició 300 l’hagués dut còmodament fins a la gracienca plaça de Lesseps. Per seguir fent volar la imaginació, si hagués sobreviscut prou temps, el 1925, tindria a tocar de casa l’estació de Liceu, acabada d’estrenar. Però malhauradament no fou possible.
Lluny de Barcelona però, el nom de Guimerà està lligat a dues estacions de transport públic, perpetuant-se així la memòria de l’escriptor en espais de la quotidianitat diària ben allunyada del seu univers creatiu, on abunden els ambients històrics o rurals. A València, les dues estacions de metro amb aquest nom (a dalt) són de les més transitades, degut segurament al fet de que són molt cèntriques i a que serveixen d’enllaç a cinc línies diferents. Al seu torn, la línia 1 del tramvia de Tenerife disposa de la parada Teatro Guimerá (a baix), situada ben a prop d’aquest equipament cultural i també del lloc de naixement de l’escriptor.
En aquest sentit, Santa Cruz de Tenerife ha mostrat més sensibilitat que Barcelona, ciutat que no s’ha destacat precisament per la rellevància en les mostres de record a l’escriptor. Llàstima.
[Imatges: barcelona.cat, Viquipèdia]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A Tenerife he anat sovint al teatre del seu nom. I el tranvia s’atura just davant. Que com a curiositat em va sorpendre molt que és gairebé idntic al teatre de l’ateneu Igualadí, d’Igualada.
I que va neixer molt a prop de la parada. Hi ha una placa amb el seu nom.
Cent anys de la mort d’un dramaturg qu va esdevenir un anta de la cultura catalana.
Moltes gràcies pel teu comentari.