VIA A VIA

L’exitosa (i també tangencialment polèmica) pel·lícula El 47, de Marcel Barrena, ha fet que em pregunti si aquesta línia d’autobús, que en el moment dels fets unia la Plaça Catalunya amb la Guineueta, fou en algun moment la successora de la línia de tramvia amb el mateix número. La resposta és que no, però malgrat això, existí un 47 sobre vies durant molts anys, en tres etapes diferents de la història del transport públic de Barcelona.

Extrec totes les dades de l’imprescindible Els tramvies de Barcelona, d’Albert Gonzàlez Masip. El 1911, una ja existent línia entre Sagrera i Horta adoptà el número 47 perquè l’empresa concessionària, Societé des Tramways de Barcelona a San Andrés et Extensions, SA (TBSAE), fou absorbida per Les Tramways de Barcelona, SA (la del famós marquès de Foronda), que un temps abans ja s’havia decidit a identificar les seves línies amb un número. Fins llavors, tots els tramvies de Barcelona lluïen una placa. La de Sagrera-Horta era de color verd amb una creu en sautor groga (una aspa, com la bandera d’Escòcia, per entendre’ns). La línia nasqué el 5 de juliol de 1883, l’amplada de via era mètrica, funcionava a vapor i el recorregut, de 2,9 quilòmetres, discorria pels actuals carrer Garcilaso i passeig Maragall, coincidint grosso modo amb la línia 5 del metro. Abans la TBSAE no se’n fes càrrec, la línia fou operada successivament per Tranvía de San Juan de Horta a la Sagrera i per Compañía Anónima de Tranvías y Ferrocarriles Económicos. La Sagrera-Horta fou de les primeres línies en ser suprimida. Als anys 30, amb l’adveniment de la República, creixeren les demandes laborals i la necessitat empresarial de contenir despeses, cosa que es traduí en una degradació del servei i en una disminució del nombre d’usuaris (provocada, al seu torn per l’expansió de l’autobús i de les llavors nounades línies de metro). Obligada a prendre mesures de racionalització, la 47 i altres línies foren suprimides el 1935; l’estudi de Gonzàlez Masip, però, cita un document del 1938 on es parla de “supressió definitiva” de la línia, el que porta a suposar que fins llavors s’havia continuat prestant algun tipus de servei. Els veïns d’Horta no quedaren, però, del tot desatesos, ja que la línia 46, que unia Horta amb la plaça Urquinaona i compartia trajecte amb la 47 pel passeig Maragall, continuà existint.

El 1942, el número 47 fou adjudicat a una línia que unia el Poblenou amb les Corts i que gaudiria d’una curta existència. El 1944 acabava el seu recorregut a la llavors plaça Calvo Sotelo i l’any següent fou finalment suprimida. El 18 de març de 1955 apareix una tercera línia 47, amb un recorregut similar a l’antiga 46, des de plaça Urquinaona fins a avinguda Borbó i plaça Virrei Amat. El 1956 el servei s’interrompé un mes per les obres del metro de la que seria línia 2 (actual línia 5, ja esmentada). El 1959 el recorregut s’amplià fins a passeig Verdum, però poc després es feu acabar a la Gran Via. Finalment, el 19 de març de 1968 es decidí la seva supressió definitiva. Ja no haurien més tramvies 47 i tres anys després, lamentablement, ja no en quedaria cap si fem excepció del Tramvia Blau, ara també en situació d’una excedència que s’està fent molt llarga. Potser caldrà que veïns, activistes de la mobilitat i aficionats als tramvies segrestin algun mitjà de transport, com l’autobús de la pel·lícula, per obligar els responsables a fer rodar de nou amb plena normalitat l’entranyable vehicle del Doctor Andreu.

[Imatge: el 47 (“Av. José Antonio-Pº Virrey Amat-Pº Verdún”) recorrent el carrer Rosselló i travessant el passeig General Mola (Sant Joan); evocadora foto del maig de 1964, amb l’anunci d’Omo o el podi des d’on els ‘urbanos’ dirigien el trànsit, a l’esquerra; postal d’Ediciones Ferroviarias]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!