VIA A VIA

El nostre viatge per les llengües més representatives del nostre entorn en cerca d’una definició exacta de “metro” arriba avui a l’alemany. En els països majoritàriament germanoparlants, com Alemanya, Àustria o Suïssa (de llarga i acreditada tradició ferroviària, sigui dit de passada), el que nosaltres entenem conceptualment com a “metro” és conegut comunament com U-bahn i identificat habitualment amb una característica U en plànols i estacions (a dalt). U-bahn és l’abreviatura d’Untergrundbahn. De fet aquest llarg mot és compost d’altres tres paraules (una característica molt típica del lèxic alemany) que ens n’ofereixen directament una breu definició: unter (sota), grund (terra) i bahn (ferrocarril).

Caldrà aprofundir-hi una mica, però, i per fer-ho hem d’acudir al Duden, el diccionari oficiós i de referència d’aquella llengua (a sota). Per cert, “Duden” no té res a veure amb “dubte” (per allò de que un diccionari ens aclareix els dubtes lingüístics), sinó que porta aquest nom pel seu creador, Konrad Duden, que n’impulsà la primera edició el 1880. El Duden defineix “metro” com un “transport ferroviari ràpid que circula a les ciutats, majoritàriament subterrani”. Retenim tres criteris, que ja hem vist reiteradament en anteriors edicions d’aquesta sèrie: velocitat (rapidesa), lloc (caràcter urbà) i nivell físic (subterrani).

Al seu torn, el Wahrig Deutsches Wörterbuch, un altre diccionari alemany molt pràctic i popular, ofereix una explicació més afinada: “sistema de trànsit ràpid accionat elèctricament per al transport de passatgers a les grans ciutats que passa sota terra”. Subsiteixen els tres elements que avançava el Duden, però hi afegeix dos elements, la tracció energètica (l’electricitat) i l’especificació de que es tracta de transport de viatgers; són dues acotacions que l’altre diccionari no especifica, potser per òbvies.

La darrera consulta la fem a la inevitable Viquipèdia, que ens aclareix que el metro és “un mitjà de transport públic local que és completament independent d’altres trànsits, sovint circula en un túnel i s’utilitza principalment a les zones urbanes. El terme s’utilitza igualment per a tot el sistema”. Cap novetat, com podem comprovar, però el desenvolupament posterior sí que ofereix una nota d’interès, perquè informa que “nombroses xarxes també presenten trams en superfície, en talls, en terraplens de ferrocarril o en viaductes”. És a dir, obre la possibilitat d’encabir en el concepte de metro un transport que circuli a qualsevol nivell, fins i tot a peu de carrer; des d’aquest punt de vista, res impedeix considerar com a metro una línia de tramvia, sempre que el conjunt de la xarxa sigui majoritàriament subterrània. Efectivament, en diverses ciutats alemanyes (estic pensant en Colònia, que conec personalment) es dona aquesta simultaneïtat de recorreguts subterranis, en vies urbanes i en vies interurbanes.

(continuarà)

[Imatges: Pinterest, reddit.com, Viquipèdia]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!