Amb l’apunt sobre el gallec-portuguès, publicat un ja llunyà 9 de març, vam cloure la sèrie “Però què és un metro?” referida a les llengües romàniques. Avui canviarem una mica de registre i ens enfrontarem a l’anàlisi de les definicions de metro en anglès. Diem enfrontarem perquè certament el panorama es complica una mica. Havíem vist fins ara que les cinc llengües romàniques estudiades (català, castellà, francès, italià i gallec-portuguès) resolien el concepte que ens interessa simplement amb el terme metro i el seu derivat metropolitano/a. La similitud es corresponia plenament amb el parentesc entre llengües i la proximitat entre les cultures que representen.
Per localitzar de forma ràpida l’equivalent de metro en la llengua de Shakespeare no hem trobat manera més senzilla i a l’abast que acudir a la Viquipèdia, que ens ofereix l’equivalent rapid transit. Heus aquí, traduïda, la definició que en fa: “Tipus de transport públic d’alta capacitat que generalment es construeix en zones urbanes. Es troba principalment o tradicionalment per sota de la superfície, tub o subterrani. A diferència dels autobusos o dels tramvies, són ferrocarrils, normalment elèctrics, que funcionen en un dret de pas exclusiu on no poden accedir vianants o altres vehicles. Sovint són separats en túnels o elevats”. Però la Viquipèdia s’entreté també en aprofundir l’explicació terminològica per informar-nos d’alguns detalls de gran interès. Per exemple, que metro és el terme usualment emprat pels angloparlants no nadius o que el lloc per on discorre origina alguns sinònims o equivalents. Així, del fet de circular per sota de la superfície sorgeixen les paraules subway, tube i underground. O quan circula per viaductes elevats, L o EL (per Elevated). Tenim, doncs, diferents denominacions per a un mateix concepte, i fent una ràpida llambregada a diverses ciutats angloparlants amb alguna significació en el món dels metros així ho corroborarem: a Londres es conegut com tube (sens dubte per que els túnels són literalment tubs) o underground, a Nova York és el subway (com el més que centenari de Glasgow, val a dir), a Chicago simplement L i a Washington, metro. Una més extensa investigació per ciutats britàniques, nord-americanes, australianes o canadenques ens donaria probablement més varietat de denominacions. Potser algun dia ens hi posem.
La segona font a consultar ha de ser, forçosament, l’Oxford English Dictionary (OED), considerat i acceptat com la primera autoritat lexicogràfica sobre la llengua anglesa, que aclareix, de forma escueta, que rapid transit és un “sistema de transport públic urbà d’alta velocitat, com ara un ferrocarril subterrani o elevat”. Enfront de tanta brevetat, una altra obra referencial anglesa, l’Encyclopedia Britannica s’extèn una mica més; vegem-ho: “Sistema de ferrocarrils, generalment elèctric, que s’utilitza per al trànsit local en una zona metropolitana. Pot funcionar sota terra (subway), per sobre del nivell del carrer (elevated transit line) o al nivell del carrer. Es distingeix per l’ús exclusiu de dret de pas, sense accés per a vehicles o vianants.” La mateixa enciclopèdia defineix subway com un “sistema ferroviari utilitzat per transportar un gran nombre de passatgers a zones urbanes o suburbanes. Es construeix generalment sota els carrers de la ciutat; les seccions perifèriques solen sorgir a sobre, convertint-se en ferrocarrils convencionals o línies de trànsit elevades”. Els termes underground i tube, que ha hem vist que són equivalents a rapid transit, remeten a subway, certificant-ne per tant la seva sinonímia.
Dels tres conjunts de definicions podem extreure’n moltes coincidències: parlem sempre de ferrocarrils en zones urbanes (“generalment”) i/o local i zona metropolitana; d’una distinció entre pas subterrani o per túnel (de nou, “generalment”), elevat o eventualment a nivell de carrer, però sempre amb dret exclusiu de pas respecte a altre vehicles o vianants; i finalment, que es tracta de ferrocarrils normalment de tracció elèctrica. Avancem cap a l’objectiu final d’oferir una definició definitiva de metro.
[Imatge: spectator.co.uk, Alamy]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!