[Diari Ara, 25.11.2022, Natàlia Vila] Es desbloqueja 20 anys després la connexió entre el Vallès i el Baix Llobregat. La prolongació de la L8 travessarà Barcelona i portarà la primera estació a la plaça Francesc Macià El traçat ja apareixia dibuixat als plans d’infraestructures de l’any 2000, però fins ara no s’han licitat les obres.
Avui inicio en aquest bloc un estudi lingüístic. Sempre he cregut que és difícil definir amb precisió el mot i el concepte metro. Amb el transcurs dels anys, ha anat extenent-se’n un ús inadequat i, sigui en mitjans de comunicació, sigui en nivells més tècnics o sigui en la parla quotidiana, ens hi referim de vegades inapropiadament.
Avui parlarem de disseny. De la senyalètica del metro de París, concretament. El suburbà parisenc ha conegut el darrer mig segle tres solucions diferents en el disseny de senyals i rètols en accessos, estacions i passadissos de la seva atapeïda i molt transitada xarxa, amb el doble objectiu que la informació resultant fos senzilla i
Alarma a l’exprés és el títol en català de The Lady Vanishes, la penúltima pel·lícula que Alfred Hitchcock rodà a Anglaterra (1938), dos anys abans de la primera als Estats Units, Rebecca. L’argument ens presenta una jove rica (Margaret Lockwood), a punt de casar-se amb un noble anglès, que estant de vacances a Europa coincideix amb un estudiós
[En el 174è aniversari de la inauguració del primer ferrocarril dels Països Catalans, reproduïm la notícia de mataroaudiovisual, on es suggereix la possibilitat d’obrir una subseu del Museu del Ferrocarril a la capital maresmenca: una bona idea] El 28 d’octubre de 1848 s’inaugurava el primer ferrocarril de la península, promogut pel mataroní Miquel Biada i
Els metros, tots els metros del mon, són bàsicament un sistema de mobilitat de les persones que el fan servir majoritàriament de forma quotidiana, per als seus desplaçaments a la feina, a l’escola o a altres obligacions del dia a dia. Això el converteix en un mitjà rutinari i avorrit; si hi afegim altres factors
Lentament, el futur Tren-tram del Camp de Tarragona (o Tramcamp) segueix fent el seu camí després de dues dècades d’anuncis i presentacions de projectes, de moment completant només etapes tècniques i jurídiques. Les etapes “de veritat”, les que permetran a la població convèncer-se de que tot plegat no és un altre brindis al sol sinó
S’han començat a celebrar les vistes del judici sobre l’accident de l’Alvia d’Angrois, a Galícia. Segur que tots recordem aquella desgràcia, amb la imatge impactant del convoi prenent a gran velocitat una corva bastant pronunciada i descarrilant; la recordem perquè l’accident va ser tràgic, aparatós i amb moltes víctimes (80 morts i 145 ferits), però
La setmana passada parlàvem de l’Asociación Amigos del Tranvía de Buenos Aires. No deixem encara el país argentí perquè la pròpia associació ens informa que demà diumenge el Ferroclub Argentino celebra els seus cinquanta anys. Es tracta d’una modèlica associació que es dedica amb entusiasme a la preservació de material ferroviari històric, tota una lliçó
L’Asociación Amigos del Tranvía és una ONG fundada el 1976 a Buenos Aires que aplega tots aquells que tinguin interès pel coneixement del passat del tramvia i pel seu futur com a mitjà de transport urbà i interurbà. Lògicament, el centre d’atenció de les seves moltes activitats és la capital argentina. Com que la meva
Típica pel·lícula de catàstrofes dels anys 70, The Cassandra Crossing explica les peripècies d’un tren que ha d’anar de Ginebra a Estocolm i que transporta una missió de l’OMS que ha resultat infectada per un virus misteriós. El fet que hi viatgi també un terrorista que pretenia atemptar contra la missió completa el dramàtic quadre amb què
Quan un governant o un administrador de la cosa pública actua correctament, segons la meva manera de pensar, s’ha de dir. M’he fet uns farts de criticar les polítiques dels Comuns, especialment les espifiades que estan perpetrant a la meva estimada ciutat de naixement, Barcelona, però avui és de justícia posar en valor la decisió
Les obres d’una de les super-illes de la Barcelona colauenca, concretament al carrer de Girona, han posat al descobert les vies del tramvia que antigament havia transitat pel barri (a dalt). Sota l’asfalt, les llambordes, i sota les llambordes, no les platges del 68 parisenc sinó les restes casi arqueològiques que testimonien una realitat quotidiana
Rectifico el títol de l’apunt de la setmana passada sobre tramvies berlinesos, tot afegint-hi un encara, i en faig una continuació per aportar-hi noves informacions. Havíem dit que dos trajectes del Metrotram ja discorrien pel que havia estat el Berlín Occidental. El 1995 es van inaugurar els dos primers quilòmetres de la prolongació de la
En un dels lliuraments de la interessantíssima sèrie de Vicent Partal sobre la geopolítica, el que parla dels indicadors del passat que segueixen reflectint-se en els mapes actuals, es refereix específicament al mapa de l’actual xarxa de tramvies de Berlín (dalt, esquema del 2009), que permet encara endevinar el perímetre de l’antic sector oriental de la