Com si fos fet expressament, aquests dies ha caigut a les meves mans una peça de dos euros de Luxemburg, poc habitual, amb el perfil del seu príncep (un Borbó, curiosament). Una moneda que ja fa deu anys que va amunt i avall del continent. Fa una dècada, doncs, d’aquell petit trasbals quotidià que va representar canviar
Un nou any. No cal fer un balanç del que s’acaba. Els mitjans ja ens passen pels nassos (millor dit, pel nas, l’únic que tenim el 31 de desembre) tot el bo i el dolent del 2011, més del segon que del primer. Tampoc cal fer-se cap mena de desig per al 2012. Més aviat
Ahir a casa va passar un succés que, ben explicat, podria donar lloc a un bonic conte nadalenc. La mare, com cada any, havia muntat fa dies un pessebre format per figures molt petites, de la mida d’un didal. Ahir, amb gran consternació, va notar a faltar la figura de la Mare de Déu. Encara
BON NADAL a tots els lectors, visitants i comentaristes d’aquest bloc. Us ho desitjo de tot cor. [A la imatge, frontal de Santa Maria d’Avià, actualment al MNAC, segle XIII]
Ha mort Václav Havel, indiscutible protagonista de la denominada “revolució de vellut” txecoslovaca, exemplar procés de transició a la democràcia, d’integració a Europa i de resolució pacífica del contenciós nacional txec-eslovac no resolt fins llavors. També era un significat dramaturg i una figura respectada més enllà del seu país per la seva defensa dels drets humans. Va
Aquest és el títol del documental produït per TV3 sobre el cinquantè aniversari de la fundació d’Òmnium Cultural que s’emetrà el proper dimarts però que, en primícia, s’està presentant aquests dies a diverses localitats catalanes. Ahir li va tocar a Tarragona. Precedit de parlaments de l’actual president de la delegació del Tarragonès, Joan Andreu Torres,
Mirant el “clàssic” Madrid-Barça d’ahir al vespre em van venir a la memòria borroses imatges de partits similars fa molts i molts anys. Una prèvia: això de “clàssic” referit a l’enfrontament entre els dos equips més importants de la lliga estatal és una cosa bastant nova per a mi: jo diria que abans no es
Les festes, vull dir. Socors. Ja tenim aquí tot l’estol de banalitats, tòpics i vulgaritats que les acompanyen. Preparem-nos, perquè per molta crisi que hi hagi, no ens lliurarem dels anuncis de perfums (fragàncies, en diuen), dels papanoels penjats als balcons ni de les angoixes del “i a fulano, què li compro?”. No ens lliurarem dels
L’escena. Un nen, d’aspecte inquietant (sembla que pateixi icterícia), afirma que “a vegades, veu tècnics…” com si fossin aparicions fantasmals. El missatge. Els tècnics del servei de manteniment de la companyia anunciadora (el Gas Natural) són tan eficients que apareixen en un plis-plas per solucionar-te els problemes domèstics (m’imagino que només els derivats dels suministraments). Per què
La revista infantil Cavall Fort arriba als cinquanta anys. Per molts més! És una publicació que em porta molts records, i tots agradables. Potser va ser el meu primer contacte amb la llengua i la cultura catalanes. Estaré eternament agraït als meus pares el dia que van tenir la bona pensada de subscriure’ns (a mi
L’escena. Un nombrós grup de persones, de la més variada tipologia, decideixen en assemblea les millores que volen demanar-li a la companyia telefònica: SMS gratis, tarifes horàries, etc. El missatge. És una companyia tan i tan democràtica que fa cas del que la gent li demana. Fantàstic. Per què em posa nerviós? Per què ens
No falla. Quan s’acosten les festes nadalenques, els televisors es veuen literalment inundats de colònies, fragàncies i perfums, convenientment embotellats en envasos inversemblants i etiquetats amb noms previsibles. Per promoure’n el consum massiu, els sagaços publicistes empren recursos suadíssims, des de la desnerida adolescent xipollejant en interiors versallescos fins al xulo-piscines envaint la pista d’una discoteca.
Acaba de sortir del forn, calentet, calentet, el quart recull d’apunts del bloc Les aigües turbulentes. Comprèn el període entre agost de 2010 i juliol de 2011. Disponible a Lulu. Edició en paper: 13 €. Edició digital: de franc.
Documental de Xavier Gassió sobre la figura d’Eva Perón. Comença amb les impressionants exèquies als carrers de Buenos Aires i es centra amb la gira europea que va fer el 1947, especialment en la seva intensa activitat a l’estat espanyol, convenientment registrada per les càmeres del NO-DO. Les entrevistes amb els seus biògrafs o amb persones
Un remembre per Enric Garriga, actiu occitanista. Se la memòria me manca pas, l’arribèri a conéisser un jorn de fins dels setanta, quand me presentèri a la sedença barcelonesa del Cercle d’Afrairament Occitanocatalan, qu’èra una estança davant del monument a Mossen Cinto, a demandar informacion e documentacion sus l’entitat. La persona que me recebèt èra