VIA A VIA

L’edifici de la imatge de dalt és l’antiga estació de ferrocarril d’una ciutat que aquests dies està de rabiosa actualitat: Ceuta. No correspon en aquest bloc expressar les opinions personals que em desperta tot el que està passant (i el que passarà aviat, segons diuen) en aquella abans denominada “plaça de sobirania”. Les tinc, però aquí venim a parlar de trens i resulta que Ceuta, contra el que jo pensava, tingué un ferrocarril que en el passat l’unia a la propera Tetuan (a la dreta), capital del protectorat espanyol marroquí. Eren 41 quilòmetres d’ample mètric, una línia pensada en un principi per a fins militars: fou inaugurada el 1918, en ple auge de l’inacabable conflicte del nord d’Àfrica, i resistí fins el 1958 quan, assolida la independència del Marroc, les noves autoritats decidiren clausurar-la. Miraculosament, es preservà l’estació (com a centre cultural) i una locomotora d’aquella línia històrica, l’Alco Ceuta núm. 1., del 1917 (a sota).

No foren les úniques vies implantades a Ceuta. Tenim notícia d’un ferrocarril industrial per transportar pedra des de la pedrera de Benzú fins les obres del port de la ciutat i prestà servei des del 1910 fins el 1942. Desmantellada la línia, no tenim altra vestigi que el seu recorregut, que es pot reseguir per l’actual carretera N-354.

L’estació a què hem fet referència al principi és ara la seu de la fundació Premio Convivencia. Molt significatiu emmig del que està passant, no?

[Imatges: Viquipèdia, Facebook / El Ferrocarril en Andalucía, laverdaddeceuta.com]

[El bloc i el seu blocaire es prendran unes setmanes de vacances; tornem al setembre]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!