VIA A VIA

Acabàvem l’apunt de la setmana passada, sobre el transport públic de Marsella, amb una enigmàtica referència. Es tracta de l’antic funicular que existí a la ciutat i que durant 75 anys prestà servei tot facilitant l’accés a la basílica de Notre-Dame de la Garde. Més aviat era un ascensor i amb aquest nom fou conegut també. De fet era considerat el funicular amb el pendent més pronunciat del món. Va entrar en servei el 1892, com una manera pràctica de facilitar l’accés a peregrins i visitants de la basílica, oberta el 1864.

Projectat per l’enginyer Émile Maslin, salvava un desnivell de 80 metres, des de la Rue Jules Moulet (a l’esquerra) fins a l’estació superior, connectada a la cripta de la basílica per un viaducte de 100 metres de llargada projectat per la companyia d’Eiffel, el de la torre. Compost de dos vagons que podien transportar simultàniament 50 passatgers, eren alimentats per un sistema hidràulic de contrapès: el viatge durava dos minuts, però per omplir d’aigua el vagó superior i buidar l’inferior se’n trigava deu, el que perjudicava el servei en dies de molta afluència. Va ser clausurat a les 18,30 hores de l’11 de setembre de 1967, adduint falta de rendibilitat.

No en van tenir prou, perquè el 1974 fou demolida tota la infraestructura. Només en queda alguna resta, a l’inici del pas d’Eiffel, visible des de la zona d’aparcaments (a la dreta). Ben aviat sorgiren els laments dels qui creien que, més enllà de la seva utilitat pràctica, el funicular-ascensor constituïa, a totes llums, un innegable atractiu turístic. S’ha parlat molt d’introduir algun mitjà similar que reforci l’accés a la basilica, més enllà dels existents (una línia d’autobús i el trenet turístic). Es segueix parlant de la instal·lació d’un telefèric, però consideracions econòmiques o estètiques, com passa sempre, dificulten concretar la idea.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!