VIA A VIA

L’Arxiu Històric de Barcelona ha rebut el passat agost un llegat de documents generats per l’enginyer suís Adolf Weber, entre els quals un conjunt de materials relatiu a un projecte de metro circular a la ciutat. Weber (1880-1958, no confondre amb un economista alemany del mateix nom) fou l’autor d’aquest estudi, del qual pràcticament no se’n sabia res, però també va participar en la construcció del túnel del Carpio (Còrdova) i en les obres de l’Exposició de Barcelona en qualitat de representant d’Ingeniería y Construcciones, SA.

El valuós material (a sota) consta d’informes, pressupostos i documents notarials relatius a un projecte de “Metropolitano Circular”, desenvolupat entre 1925 i 1927 per Weber i un grup de socis, entre els quals l’ex-president de la Diputació de Barcelona José Enrique de Olano, comte de Fígols, impulsor d’un ferrocarril miner al Berguedà. La primera notícia que en tenim és del 27 de juny de 1925, quan l’estudi fou presentat a l’Ajuntament. És significatiu el moment: uns mesos enrere s’havia inaugurat la primera línia de metro (el Gran Metro) i les obres de la segona línia (el Transversal) estaven ja molt avançades, de manera que el projecte en realitat complementava dues línies ja operatives o a punt de ser-ho.

Un complement, però, de molta envergadura perquè plantejava la forasenyada xifra de set línies, que abastaven tots els barris de la ciutat, llevat Nou Barris: Barcelona-la Salut (1), Catedral-Horta (2), Catedral-Sarrià (3), Barceloneta-Bonanova (4), Catedral-les Corts (5), Can Tunis-Sant Martí (6) i Catedral-Sant Andreu-la Bordeta (7). Cinc d’aquestes línies serien circulars i l’extensió de totes elles seria de 90,866 km. El nombre d’estacions també era desmesurat: 143, si bé moltes d’elles serien compartides entre dues línies. Es preveia un mínim de set estacions per barri (barriada en el projecte) i 20 al centre de la ciutat.

Encara que es desconeix quin va ser el recorregut del visionari projecte (a l’esquerra) fins al seu total oblit fins ara, és fàcil imaginar que la seva excessiva ambició portà les autoritats municipals a no prendre’l en consideració. Algun desencertat detall, vist amb ulls actuals, també explica aquest fracàs: les estacions estarien situades molt a prop les unes de les altres, per exemple les de Catedral i Plaça Sant Jaume, el que convertiria el servei en poc operatiu. Per cert, el túnel es faria passar per sota mateix de la seu barcelonina…

Desconec si hi ha algun treball en profunditat que hagi recopilat les dades de tots els estudis i projectes de noves línies del metro barceloní, aportacions més o menys rigoroses, més o menys realistes, algunes uns simples brindis al sol, que no van veure mai la llum per raons econòmiques o tècniques. Fora interessant disposar d’aquest treball, en el qual el projecte de Weber tindria sens dubte un protagonisme especial.

[Informacions i imatges: ajuntament.barcelona.cat, elnacional.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!