VIA A VIA

Sembla ser que ja ha començat el Mundial de Futbol. El meu interès per aquest esdeveniment (deixant de banda el desig que la selecció espanyola sigui eliminada el més aviat possible) és mínim, tirant a nul. Un dels pocs detalls que m’han cridat l’atenció d’aquesta competició és que enguany, i per primera vegada, es celebren no a un sol país sinó a tres, Canadà, Estats Units i Mèxic. M’interessava alguna derivada “transportista” en aquest darrer cas i l’he trobada. Amb motiu del Mundial, l’aviat sexagenari metro de la capital asteca ha estat objecte de diferents obres de remodelació i modernització, singularment a la línia 2 (Tasqueña-Cuatro Caminos), la que està sent més utilitzada per visitants i espectadors dels partits de futbol, però tambe a la resta de línies.  Les reformes inclouen substitució de vies i balast, modernització d’elements d’il·luminació, senyalització, electricitat i seguretat… En total, la renovació ha arribat a 20 estacions.

Com no podia ser d’altra manera, les obres han rebut crítiques per retards, molèsties, costos econòmics… Res de nou, però sens dubte la polèmica, gairebé anecdòtica però per això més interessant, ha vingut per l’estil dels llums instal·lats a l’estació d’Hidalgo de la línia 2. Com es pot comprovar a la imatge (a dalt), són daurades, de formes recaragolades i d’un estil que remet a segles pretèrits, cosa que ha rebut crítiques per part dels usuaris, que cruen que estèticament no s’adiu amb una instal·lació moderna i funcional com és una estació de metro. Es podria apuntar el referent del metro moscovita, que també va apostar en el seu moment per decoracions d’època, però definitivament una cosa no té res a veure amb l’altre. Per acabar-ho d’adobar, l’ocurrència ha costat 12,2M de pesos (uns 612.000 euros al canvi), una respectable quantitat que probablement podia haver tingut millor destinació.

L’enginy popular, aliat amb les totpoderoses xarxes socials, ja ha trobat la manera de treure suc als fanals rococós. Des de mems comparant l’estació amb palaus, hotels de luxe o el Titànic, acompanyades de frases com qué elegancia la de Francia, fins a convocatòries a acudir-hi vestits d’època per fer-se la foto i pujar-la a les xarxes. Una manera com una altra de passar el temps, tant o més divertida que contemplar soporífers partits de futbol.

[Imatges: Facebook / Diario Metropolitano del Transporte), X / @diianice]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!