VIA LLIURE

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

21 de gener de 2023
0 comentaris

Les Lollo

Dilluns passat morí a Roma Gina Lollobrigida, la Lollo com també era coneguda. Formava part, juntament amb Sofia Loren, Claudia
Cardinale o Brigitte Bardot, del primer paquet, diguem-ho així, de sex-symbols cinematogràfics de què vaig tenir coneixement, tot i que per edat encara no fos capaç de valorar-ne els talents artístics o d’altra índole. Fos com fos, sentint-ne parlar als més grans, em quedava clar ja llavors que la protagonista de Pane, amore e fantasia i d’altres films italians era una senyora “que estava com un tren”, en expressió avui una mica casposa, tocada sinó enfonsada per aquesta onada de correcció que sembla envair-ho tot i contra la qual no hi ha salvavides possible. Si la Lollo, aquella esplèndida actriu (i també reconeguda fotògrafa) podia estar com un tren (els nostres mascles més entusiasmats hi afegien “de càrrega”), ¿pot ser que un tren pugui estar com una dona? Oi tant que sí! I aquesta dona fou, ho heu endevinat, la Gina.

Amb el sobrenom de “Lollo” es van conèixer als anys cinquanta i seixanta uns tipus de locomotores alemanyes de la sèrie V 160, degut a les seves formes arrodonides que recordarien (ja són ganes de trobar-hi semblances, però en fi…) les de la italiana. El 1953 la Deutsche Bundesbahn (DB) es va plantejar construir diversos tipus de locomotores dièsel destinades a reemplaçar les de vapor, després de comprovar el bon resultat de les dièsel bimotor V200. S’anomenaren V 160 en referència als 1.600 CV de potència que tenia el seu monomotor i podien arribar als 120 km/h. Construïdes per la Krupp a partir de 1956, la primera unitat de deu prototips (numerats V 160 001 a 010) es lliurà el 1960. Entre 1964 i 1968 es construïren en sèrie les locomotores V 160 011 a V 160 224. En aquesta ocasió, a més de la Krupp participaren les companyies Henschel, KHD, Krauss-Maffei i MaK. Les darreres incorporaren algunes millores respecte als primers: eren més llargs, duien components addicionals i introduiren calefacció elèctrica per als passatgers. Es construiren fins a 800 màquines d’aquest tipus. Curiosament, dotze d’aquestes locomotores arribarien a Itàlia, en èpoques i amb destinacions heterogènies, adquirides pels ferrocarrils d’aquest país.

[Imatges i informacions: Viquipèdia]

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!