VIA LLIURE

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

13 d'agost de 2022
0 comentaris

La temptació vivia a dalt i el metro continua circulant per sota

S’han complert seixanta anys de la mort de Marilyn Monroe, com molts mitjans de comunició s’encarreguen de recordar-nos tots els agostos assedegats de notícies mínimament atractives. L’actriu, esdevinguda un mite popular del segle XX, ens deixà infinitat d’imatges per a la posteritat (la seva personalitat i la seva professió hi contribuïren decisivament), però si n’hi ha una que haurà passat definitivament a la història té a veure indirectament amb el transport públic: la que mostra les seves faldilles blanques enlairant-se ben amunt per efecte de l’aire de les reixes del metro novaiorquès (a dalt).

Com és sabut, l’instant correspon a una escena de The Seven Year Itch (més coneguda com La tentación vive arriba), film que, per cert, ens regala des d’un bon començament unes magnífiques imatges d’una estació de tren (la Grand Central?), escenari on els protagonistes (els “Rodríguez”) acomiaden dones i fills per dedicar-se ipso facto a “activitats cinegètiques”.

Els estudiosos del cinema s’han encarregat d’explicar tots els detalls de l’accidentada filmació del fragment de la pel·lícula, el de les faldilles, condicionada per l’expectació mediàtica que creava l’actriu, coneguda per la seva manera indisciplinada de treballar. Originalment es va gravar en exteriors (exactament el 15 de setembre de 1954, a la una de la matinada), al número 586 de Lexington Avenue, cantonada amb 52nd St. (a dalt; la foto, però, mostra el número 590). Els actors es van situar realment sobre les reixes de la vorera per on usualment sortia aire del metro. No sabem si aquella nit va ser diferent; el metro de Nova York, la ciutat que mai no dorm, és conegut per estar en servei les 24 hores del dia, però se’m fa una mica difícil imaginar Monroe, el seu acompanyant Tom Ewell i tot l’equip de filmació esperant pacientment que passés un tren per sota per immortalitzar l’escena. En tot cas, diuen les cròniques que tot va ser un caos: atrets per la fama de l’actriu i per la publicitat donada a l’acte, centenars de periodistes i de curiosos es van donar cita al lloc i el xivarri que feien va malmetre totes les preses, de manera que el director, el gran Willy Wilder, decidí reproduir l’escena en un plató dels estudis de la Fox, que és la que ha passat a la posteritat.

Com a curiositat, afegirem que l’escena té un precedent als inicis del cinema, perquè el 1901 el curtmetratge What Happened on Twenty-third Street, New York City mostra també la voleiada de la faldilla d’una dona per efecte de les reixes del metro (a sota). Pel títol, deduïm que era prop de l’estació 23rd St.

Els mitòmans del cinema o del transport públic han de saber que les famoses reixes del metro continuen existint. La referència per localitzar-les és el negoci que s’alça just davant, l’òptica GruenEyes. Potser ja estan inactives i el sistema de ventilació del suburbà és més sofisticat, no ho sabem, però el que sí que és segur és que per sota de l’avinguda Lexington continuen passant, dia i nit, els trens de les rutes 4, 5 i 6, entre les estacions 51st St. i 59th St. (dreta).

[Informacions extretes de Viquipèdia i rtve.es; imatges: somosviajeros.com, elpais.com (foto Getty Images), Viquipèdia]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!