VIA A VIA

La Puerta del Sol madrilenya està d’actualitat. Fa 128 anys exactes també va ser notícia per què aquí circulà, des del 3 d’octubre de 1898, el primer tramvia elèctric de Madrid (a la dreta, notícia de Blanco y Negro). Ja feia anys que el de cavalls prestava servei, i el 1895 la companyia va decidir sol·licitar al ministeri corresponent l’electrificació del mitjà, que no arribà fins el 1897. S’ho van prendre amb calma, doncs. Les obres foren molt més ràpides, malgrat que exigiren la substitució dels carrils originals, massa lleugers per al pes dels nous vehicles. Cada un d’ells, del model Thomson Houston fabricats a Saragossa (imatge de dalt), costava 18.000 pessetes de l’època. Eren de color groc, el que va donar peu a ser batejats com “canaris” i circulaven a la fantàstica velocitat de 15 km/h.

El servei s’implementà simultàniament a dues de les tres línies del tramvia madrileny de l’època, una que partia de les cotxeres del carrer Serrano, al barri de Salamanca, i una altra de l’Hipòdrom (actual plaça de San Juan de la Cruz), unint-se a la Puerta del Sol, el centre neuràlgic de la capital espanyola, per on els tramvies pugueren circular sempre sense impediments de cap índole. Potser avui tindrien més problemes.

Com moltes altres ciutats, durant un temps convisqueren tramvies elèctrics i de mules fins que el 1906 es completà l’electrificació després que la majoria de concessions fossin adquirides per companyies belgues (singularment la Société Générale des Tramways Électriques d’Espagne). L’1 de juny de 1972 desaparegueren de la circulació. Un any abans vaig tenir la sort de veure’ls en viu: ja no eren grocs, sinó de color blau fosc (a l’esquerra). El 2007 tornarien, si bé no a Madrid sinó a municipis del voltant i sota la ridícula denominació de “metro lleuger”.

* Crèdit de les imatges: Facebook / Historias Matritenses, ingenieriaenlared.wordpress.com, Facebook / Cuéntame cómo era Madrid

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!