VIA A VIA

Ahir a casa va passar un succés que, ben explicat, podria donar lloc a un bonic conte nadalenc. La mare, com cada any, havia muntat fa dies un pessebre format per figures molt petites, de la mida d’un didal. Ahir, amb gran consternació, va notar a faltar la figura de la Mare de Déu. Encara que no tingui cap importància, no deixa de saber greu. No era el seu dia: es va passar bullint els canelons i la pasta li va quedar tota desfeta. No va tenir altre remei que recórrer a un pla B: un producte que venen, similar al caneló, que es posa en aigua calenta fins que queda prou dúctil com per embolicar el farcit.

Tornem a la figureta del pessebre. Tot dinant, de sobte va notar una nosa entre la catifa i la sola del calçat. Doncs sí: era la marededéu que, miraculosament, “apareixia” amb gran alegria de tots plegats. La vam batejar com “la Verge de la Catifa”. Festivitat: el 8 de setembre (dia de les marededéus trobades).

I els canelons li van sortir boníssims.

[A la imatge, figures del pessebre de la també vigatana Pilarín Bayés]