Un ultranacionalista, de dretes, al servei del conservadorisme catòlic catalanista que ens deixa. Folklorista i propagandista del nacionalcatolicisme més que historiador. Li explico una anècdota: tarda grisa, població del Baix Llobregat, teatre municipal, època pujolista…. nens avorrits a les butaques i un senyor explicant les bondats medievals dels reis catalans i la llegenda de Sant Jordi. Li explico altra… un pare i un fill cada primavera en època de bodes esperant fora l’església; el pare explicant al fill com tots els parroquians i el cura humiliaven els perdedors. Aquí a casa nostra, i tot protagonitzat per catalans… no a Villanueva del Trabuco. última “anècdota” els Fets del Palau… de Millet i les families del nacionalisme. Ara toca l’hora dels adeus.