VIA A VIA

La sèrie (el serial, millor dit) de TV3 La Riera ha arribat als cinc-cents episodis. Xifra encara modesta si la comparem amb altres productes de la mateixa casa o de cadenes estrangeres, però gens menyspreable. Estratègicament situada en el temps (tres quarts de quatre de la tarda) com perquè la pugui veure tot dinant, La Riera és una mena de droga que has de consumir encara que no ho vulguis: sense saber perquè, t’hi enganxes i cada dia vols saber-ne una mica més.

I mira que té un esquema senzill. És una successió d’escenes en què els diferents personatges gairebé sempre es discuteixen entre ells. Jo no sé com aguanten tanta tensió i tanta bronca. Conflictes de parella (els afectes i el sexe donen per molt), conflictes laborals, conflictes entre germans… La cuina del restaurant, que és l’eix de tota la trama, és una verdadera olla de grills on la tensió és permanent: un xef fotent crits, una sub-xef fent gala d’una mala llet còsmica, uns cuiners que mai no volen ajudar els companys atrafegats… La família propietària del restaurant, els Guitart, són com els Ewing, però al Maresme. Fins i tot ahir van celebrar una barbacoa on, curiosament, els quatre germans (el cínic, el bonàs, el guaperes i el poca-pena) conviuen amistosament per un dia. La zitzània l’aporta una ex (tots quatre tenen ex) acusant la mare de deixar morir el seu marit a la piscina. Altres focus de tensió ens els proporcionen els accionistes del casino, amb els punyals sempre a punt, els gais (ja en portem quatre), la família pseudo-catòlica, mossèn inclòs, i els més joves i adolescents, amb els seus irritants comportaments (l’Ona i l’Ariadna, sobretot, n’hi ha per matar-les).

Tanta cridòria, tants retrets i tanta mala llet tenen la seva correspondència amb el llenguatge emprat als guions. A pesar d’emetre’s en horari protegit, els diàlegs estan farcits d’allò que la gent benparlada anomena “paraules gruixudes”. En l’emissió del capítol d’ahir, el 500, vaig tenir l’humor de dur-ne un registre: es van sentir 4 hòstia, 5 collons, un fill de puta, 2 merda, 2 puta mare i 7 usos diversos del verb fotre. No està malament.

Malgrat tot, llarga vida a La Riera. El treball dels actors és excel·lent, i no només el de primers espases de l’escena catalana com Mercè Sampietro, Pere Arquillué, Fermí Reixac o Montserrat Carulla, i tant l’ambientació com els escenaris estan molt ben aconseguits. Però, com deia Murphy, tot és susceptible d’empitjorar. Esperem que no.

[Imatge: www.tv3.cat]