El tió xinès ha portat als ciutadans de Pequín un regal ben especial: la inauguració de quatre línies de metro, de cop: la 6 (amb 20 estacions) i les ampliacions de les línies 8, 9 i 10. Amb aquestes extensions, el suburbà pequinès ja és el primer del món en quilòmetres: 442.
Ja sabíem que tot el que fa referència a aquell país (de sempre, però sobretot les darreres dècades) és a l’engròs: població, exportacions, gratacels, embassaments, medalles olímpiques… És una potència que, per bé o per mal, no para de créixer i sembla no tenir límit. De manera que no ens ha de sorprendre que, un dia determinat, com qui no vol la cosa, Pequín obri al públic un fotimer de noves estacions de metro. No ens ha de sorprendre però sí causar una raonable enveja, perquè si mirem a latituds més properes, la cosa no està precisament per tirar coets (invent xinès, per cert). L’estació de Santa Rosa, de la L9 barcelonina, solitària inauguració de fa dos anys, o la darrera noticia sobre inundacions al metro de València (suposant que no sigui una broma del dia dels innocents) és l’únic que podem raportar sobre el tema que ocupa aquest bloc.
Les comparacions són sempre odioses i ho seran encara més d’aquí uns dies. A la mateixa Xina de les línies de metro a cabassos, s’acaba d’inaugurar el tren d’alta velocitat més llarg del món, entre el mateix Pequín i Canton. A Catalunya s’obrirà ben aviat, com és sabut, el de Barcelona a Figueres, amb quinze anys de retard (crec recordar), amb connexió directa amb Madrid però no amb París. Per cert, els gironins tndran l’estació al centre de la vila. Altres ciutadans no tenim aquesta sort i no podem gaudir d’aquesta raonable facilitat d’accés al transport públic ràpid. No fa falta ser gaire despert per endevinar on està l’estació central del TAV de Pequín, oi?
[Imatge: en.wikipedia.org]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!