VIA LLIURE

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

4 de juny de 2022
0 comentaris

I el Museu, per quan?

S’acosta una data important per als amants del transport: el 30 de desembre de 2024, centenari de la inauguració del Gran Metro de Barcelona. Encara falten dos anys i mig? No! Al contrari, només falten dos anys i mig. Diverses entitats i persones relacionades amb aquest mon han començat a bellugar-se perquè la data estigui a l’alçada del que correspon a la commemoració d’un fet tant rellevant com l’entrada de Barcelona al molt selecte club mundial (en el primer quart del segle XX) de les ciutats amb ferrocarril subterrani. De moment ja circulen a les xarxes idees i propostes per a l’ocasió. A més de les ja previsibles (festes, conferències o llibres commemoratius, per exemple), s’han fet propostes de molt més calat, més o menys realitzables, més o menys serioses, des de l’acabament de la línia 9 (la Sagrada Família horizontal) fins a la renovació total de la xarxa, en termes d’automatització, accessibilitat, seguretat o comoditat als transbords. Però si una de les idees lançades s’ha considerat plenament factible i ha concitat unanimitat de vots a favor és la consecució d’un Museu del Transport.

Que Barcelona no tingui un Museu del Transport, com sí tenen moltes ciutats europees equiparables causa decepció, si no vergonya, però és la lògica conseqüència de patir una classe política dirigent i també una part de la ciutadania sense la suficient sensibilitat per a la preservació del patrimoni artístic, històric o industrial. Fa mig segle que se’n parla i de possibles ubicacions n’hi ha un fotimer: les cotxeres de Sants, Diputació o Pere IV-Lutxana, les dependències de Sant Genís dels Agudells, la Zona Franca, el Born (on hi va haver una important exposició, que recordo), el Mercat del Peix, les estacions de França o del Nord o la Fabra i Coats, totes sense resultat. La proposta d’encabir un Museu en el marc de les actuacions a Sagrera amb l’arribada del TGV tampoc va tenir sort.

Però en els darrers anys no han faltat noves iniciatives i actuacions per reunir, conservar i, quan això sigui possible, exposar a ciutadans i visitants la variada col·lecció de vagons, locomotores, vehicles diversos i material de tota mena relacionat amb el metro, els tramvies, els autobusos i els troleibusos que en el darrer segle i mig han circulat pel sòl o subsòl de la ciutat. Malauradament, les dificultats, els inconvenients i els obstacles rebuts de qui, en principi, més hauria d’acollir de bona gana el projecte (per raons tant ideològiques com econòmiques) han estat constants.

Ens referim a Transports Municipals de Barcelona, que tot i ser la dipositària dels vehicles que es conserven, no es pronuncia mai sobre la qüestió i, sobretot, ens referim a l’Ajuntament, liderat per una força política que fa bandera de la mobilitat, de la sostenibilitat, dels serveis públics i per tant de tot allò relacionat amb el transport públic (i en aquest aspecte concret gaudeix de la meva simpatia; en discrepo de la resta). El passat mes de febrer, els promotors del futur Museu van rebre l’enèssim “no” de la corporació municipal. La idea, en el marc d’una campanya de participació ciutadana, era instal·lar-lo al recinte firal de Montjuïc (concretament al Palau de Comunicacions i Transports, mai millor nom, a la cantonada plaça Espanya amb Paral·lel, esquerra), un lloc idoni pel que fa a superfície (es necessiten entre 15 i 20.000 m2) i situació (en zona cèntrica i turística). L’encarregada de llançar aigua freda sobre la idea fou l’ínclita regidora Janet Sanz, que diu que l’espai està pensat per altres usos, com ampliar el MNAC, un pavelló polisportiu i un CAP. Els promotors repliquen que són necessitats compatibles amb el projecte, i per contestar aquest fals dilema museu-equipaments i conscienciar els ciutadans de la necessitat de preservar el patrimoni, han iniciat un cicle de conferències per tots els barris de la ciutat; de fet, el veïnat del més afectat no hi està en contra.

Si el Museu tira endavant, siguem optimistes, la idea és que sigui “un museu modern i viu, no un museu de ferro vell o un mausoleu”, en paraules de l’historiador i activista veïnal Joan Termes, un dels promotors (altres son l’advocat Ferran Armengol, el guia oficial de Turisme Manuel Marina i el publicista Xavier Ragull). Prenen de referent el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, en el sentit d’un espai que combini la funció de museu amb altres activitats, però el concepte que els inspira és el del London Transport Museum, al bell mig de la ciutat (zona del Covent Garden) i amb un públic sobretot familiar.

El Museu podria exhibir, restaurats, adequadament instal·lats i amb la informació necessària els vehicles que ara vegeten a l’anomenat Triangle de la Sagrera: el Tramvia de Cavalls núm. 2, un Tramvia Blau, un tramvia “Washington”, el tren històric M1-M6-M8, un cotxe de la sèrie 100 (del metro Transversal), a més d’autobusos d’època. El que ja no es podrà exposar és l’últim tren de la sèrie 1000-1100 que encara quedava a les cotxeres de la Vall d’Hebron (línies 4 i 5), que vergonyosament cobert de pintades i grafitis (a dalt) emprendrà el seu darrer viatge fins al desballastament en una empresa de Gavà. Si ningú no hi posa remei, igual sort correran diverses unitats de les sèries 3000 i 4000. A les protestes o peticions de rectificació, els responsables es fan novament l’orni. L’Ajuntament traspassa la patata calenta a TMB, i aquesta (que ara sí que ha parlat) sosté que sí que preserva un model de cada sèrie, sense més detalls ni compromisos, i que en concret es preservarà una composició de tres cotxes de la sèrie 1000-1100. Potser sí, però s’està fent en condicions deplorables, sense cap mena de seguretat que impedeixi les accions vandàliques, coberts de pols i a la intempèrie, al contrari del que fa la seva germana Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que té espais destinats al seu material històric, o de la seva cosina Renfe, que exposa els seus models als museus de Vilanova o de Móra la Nova. Potser no és tant un problema d’espai físic i de diners com de voluntat.

[Informació extreta de totbarcelona.cat; imatges: totbarcelona.cat, poblesdecatalunya.cat (foto Albert Esteves)]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!