Neigà

L’Ajuntament de Tarragona ha pres els darrers dies una decisió que estava més que cantada: recuperar zones blaves d’aparcament que en el seu dia, just estrenat en el càrrec, l’alcalde Ballesteros va fer tancar. Va ser d’aquelles mesures que es prenen a l’inici d’un mandat, amb un pèl de populisme demagògic però que, lògicament, van ser molt ben rebudes pel sofert ciutadà. També per qui això signa que, d’un dia per l’altre, va veure com la llarga avinguda Vidal i Barraquer, propera a la meva residència, quedava lliure de parquímetres. Bé, no del tot: els van conservar però convenientment “xapats”, a l’espera d’un futura reutilització que, inefablement, algun dia havia d’arribar.

Era doncs qüestió de temps, i l’Ajuntament de la meva ciutat, com els de tot el país, amb unes arques especialment assedegades, no ha tingut altre remei que rescatar les brotxes i començar de nou a fer ratlles de color blau, verd, taronja… de tots colors, perquè a la Imperial Tarraco tenim ara tota mena de zones on poder aparcar, juntament amb els aparcaments subterranis, els de superfície i els denominats “dissuasoris”. Per triar i remenar. Pagant sempre, això sí.

Ja et dic jo que tenir cotxe costa molt calers. Com deia el meu pare, surt més car que un fill tonto.

[Imatge: www.tarragona21.cat]