Era doncs qüestió de temps, i l’Ajuntament de la meva ciutat, com els de tot el país, amb unes arques especialment assedegades, no ha tingut altre remei que rescatar les brotxes i començar de nou a fer ratlles de color blau, verd, taronja… de tots colors, perquè a la Imperial Tarraco tenim ara tota mena de zones on poder aparcar, juntament amb els aparcaments subterranis, els de superfície i els denominats “dissuasoris”. Per triar i remenar. Pagant sempre, això sí.
Ja et dic jo que tenir cotxe costa molt calers. Com deia el meu pare, surt més car que un fill tonto.
[Imatge: www.tarragona21.cat]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!