Entre les moltes iniciatives i activitats pensades per commemorar el centenari del metro barceloní, l’ONCE va tenir la pensada de dedicar a l’esdeveniment el seu cupó diari, concretament el del 28 de desembre (dia dels innocents, fet sense cap mala intenció naturalment). La imatge que il·lustra el cupó és una foto de Josep Brangulí (pioner del fotoperiodisme català, que va documentar el procés de construcció i funcionament del metro) que reflecteix l’estació d’Aragó del llavors Gran Metro (a dalt). Data d’un moment indeterminat posterior al 8 de maig de 1932, dia en què es posà en servei l’andana central de l’estació. Fins llavors no n’hi havia. El motiu? Uns anys abans, el 1926, s’havia posat en servei la prolongació fins Jaume I i l’andana havia de facilitar el transbordament de viatgers entre les dues branques llavors existents i que es dividien precisament a Aragó. D’aquesta manera, qui volgués anar de Jaume I a Liceu podia baixar a l’andana central i des d’allí prendre un nou tren. Sigui dit de passada, no sé si valia la pena tant de tragí per un recorregut que es pot fer a peu en pocs minuts. Potser era més útil per als usuaris que, procedents de Lesseps, viatgessin en el comboi equivocat: com passa actualment a les línies L9 i L10, cal estar amatent de la destinació del tren que arriba, a risc de ser transportat on no tocava.
Com que les boques dels túnels d’entrada a l’estació no es podien modificar, calgué fer més estretes les andanes laterals i donar a les vies una curvatura que explicava la forma lenticular de l’andana central. Les obres de construcció van comportar altres canvis, el més significatiu dels quals la instal·lació d’una escala mecànica, procedent de l’Esposició Internacional de 1929 (a dalt). Escala únicament de pujada: l’andana només servia per rebre viatgers dels trens, no per als usuaris procedents del carrer. El 1972, amb el tancament provisional del tram entre Aragó i Correus, per separar-lo de la línia 3 i reconvertir-lo aviat en una part de l’actual línia 4, l’andana central perdé el seu sentit i s’eliminà.
El cupó que il·lustra l’apunt és el que va jugar aquest blocaire. No em va tocar res, però m’hagués fet il·lusió com a mínim que el 28730, és a dir el 28 de juliol de 1930, correspongués a algun fet significatiu relacionat amb el transport públic. No ho he sabut trobar. Sí que té a veure, encara que sigui de manera indirecta, amb l’organització de cecs, i és que en tal data va morir l’oftalmòleg suec Allvar Gullstrand (a dalt), que el 1911 havia rebut el premi Nobel per les seves investigacions sobre l’ull. Una mica agafat pels pèls, ho reconec.
[Imatges: foto de l’autor; fotos fons Brangulí, granmetro.es; Viquipèdia]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!