VIA A VIA

Deia l’altre dia que ja em vindria la memòria de més programes de la televisió dels anys seixanta, la de la meva infància. No ha calgut fer gaire esforç perquè ahir mateix, per casualitat, TV3 va reposar Disculpin les molèsties, entretingut recull d’imatges televisives de totes les èpoques.

Va sortir-hi, per exemple, la sèrie La familia Monster (inoblidables el pare frankenstenià, la mare draculina i la filla “lletja” segons els peculiars cànons estilístics de la família). Va aparèixer també La casa de los Martínez, que de tant en tant rebia gent famosa i que pretenia recrear una família de classe mitjana, però que es permetia el luxe de tenir dues minyones (les inevitables Florinda Chico i Rafaela Aparicio).

Altres programes que em venen al cap. N’hi havia un de titulat La tortuga perezosa. Figurava que era un programa d’humor, però d’un humor surrealista tipus La Codorniz, de manera que un nen de deu anys com jo no l’acabava d’entendre. Un altre era l’espai Novela. Cada dia i durant mitja hora, just abans del telediari nocturn, emetien per capítols una novel·la famosa, com ara Crim i càstig o El conde de Montecristo.

Per últim, hi havia Historias para no dormir, de Narciso Ibáñez Serrador, una sèrie per a adults (amb dos rombes en una cantonada de la pantalla), que mai no ens van deixar veure. Recordo bé una vegada que sí vam poder “pescar” el començament d’un episodi. La primera escena era un sinistre torturador que li deia a un pobre desgraciat lligat de mans i peus:

– este aparato separa la uña de la carne, hehehe…

La reacció dels meus pares va ser immediata:

– nens, a dormir de seguida!

(continuarà)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!