VIA A VIA

Busan és una important ciutat al sud de Corea del Sud, valgui el joc de paraules, poblada per tres milions i mig de persones. Disposa, com ja devem imaginar, d’una bona xarxa de metro des del 1985, la segona del país després de Seül. Una xarxa prou atapeïda perquè, fent una mica de trampa, a les 4 línies de metro convencional cal afegir el tren lleuger (RLT) Busan-Gimhae i la línia Donghae (més aviat un tren regional), totalitzant 205 quilòmetres i 158 estacions. Ens diuen les cròniques que la línia 3 del metro de Busan (a l’esquerra) fou de les primeres del món a incorporar portes automàtiques de plataforma a les andanes per separar els viatgers dels trens i evitar així accidents. Es prengué aquesta decisió després del tràgic incendi al metro de la propera Daegu, on un desequilibrat va causar la mort  de 198 persones.

Fora d’això, no hi ha més a dir d’un metro que, com tots els de l’extrem orient, es destaca per la seva puntualitat, netedat i seguretat. El que més aviat ens cridarà l’atenció del transport de Busan és la Haeundae Sky Capsule, una atracció turística situada al parc temàtic del mateix nom (a dalt). Es tracta d’unes cabines de poques places i de colors llampants que circulen integrades a un monorail blanc. Semblen de joguina, una mica com de Hello Kitty. Viatgen a l’astronòmica velocitat de 4 km/h (la meitat del que esmerço jo a la cinta del gimnàs) per recórrer dos quilòmetres i escaig. Aquesta parsimònia, lluny de ser un inconvenient, permet el viatger contemplar bonics paisatges costaners i, no cal dir-ho, fer les corresponents immortalitzacions gràfiques.

No s’acaba aquí l’oferta ferroviari-turística del parc. Per sota la instal·lació de les càpsules acolorides discorre una antiga línia ferroviária costanera que s’ha reconvertit en un tren també virolat, el Haeundae Beach (a la dreta), que serveix per traslladar-se a diferents zones i gaudir de platges des de la de Haeundae mateixa fins a la de Songjeong. És ecològic a més no poder: fou la primera línia del món a funcionar amb bateries. Aquest tren va a 15 km/h i “només” es tarda mitja hora per anar de punta a punta. Però, ¿què importa el temps quan es barregen oci, vacances i afeccions ferroviàries?

[Imatges: coreanismo.com (foto Luis Rodríguez), Viquipèdia]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!