Caminava pel carrer i no he pogut evitar sentir una breu conversa al meu darrera. Era una mare que li explicava al seu fill què fan els carters amb les cartes quan les recullen de les bústies que hi ha al carrer (sí, encara n’hi ha):
– doncs aquests senyors agafen les cartes i en fan piles segons on s’han d’enviar: Madrid, Barcelona, Saragossa…
El comentari és completament innocent, però la meva màquina de pensar ja ha començat tot seguit a treure’n suc. I el suc resultant és que aquella mare (per cert, catalanoparlant) té, com molta altra gent, un mapa mental en el subconscient on el centre és Madrid i tota la resta hi és subsidiària. Així és com apareixen a les converses els habituals esments al “nord” (es refereixen a Bilbao, no a Perpinyà) o, encara pitjor, al “llevant” (País Valèncià per Itàlia o Grècia).
A la nostra senyora li sembla que el lloc del món on s’envia més correu (de paper) és Madrid. Déu meu, ara que hi penso: potser és veritat! Horror.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!