Una periodista francesa de l’Elle està realitzant un reportatge sobre estudiants universitàries que es prostitueixen. Les entrevistes amb dues d’elles faran que reflexioni sobre ella mateixa, sobre l’amor, sobre el sexe…
El reclam de la Juliette Binoche (inoblidable trilogia de Kieslowski) va fer que anés a veure aquesta pel·lícula, per acabar sortint del cinema amb una certa decepció. La directora, la polonesa Malgorzata Szumovska, dedica bona part del metratge a anar intercalant tres tipus d’escenes: les entrevistes amb les dues noies que venen el seu cos, els problemes domèstics de la protagonista amb el marit, els fills i la casa, que li cau a sobre, i les escenes eròtiques, posades una mica per farcir. De manera que passen els minuts esperant angoixosament que la trama evolucioni en algun sentit, però no és fins cap al final que s’esdevé una mena de desenllaç que dóna un cert sentit al film.
Formalment, la influència de les cintes de Kieslowski, compatriota de la tal Szumovska, és ben evident en determinades escenes dominades pel talent interpretatiu de la Binoche (que amb més anys i sense maquillar perd molt) amb fons de música clàssica. Veure obrir unes ostres mentre se sent Haendel o algú per l’estil és una singular experiència que ens ofereix el film.
Parlant d’ostres, no dic que m’avorrís però, com queda dit, n’esperava una miqueta més.
[Imatge: www.sensacine.com]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!