VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

26 de març de 2022
0 comentaris

El tren de Gran Canària, més a prop

El Cabildo de Gran Canària ha aprovat per unanimitat de tots els partits (laus Deo!) una moció instant el govern canari i el ministeri espanyol de Transports a reactivar el projecte de tren que hauria d’unir Las Palmas amb el sud de l’illa seguint el recorregut de l’actual autovia GC-1.

La idea de construir aquest ferrocarril es remunta a finals dels anys 90 quan el propi Cabildo proposà un corredor ferroviari de nord a sud superant així l’experiment de tren elevat (esquerra) que arribà a circular durant uns mesos de 1974 i 1975 a l’avinguda Marítima de la capital grancanària i que una forta oposició (per raons tant econòmiques com estètiques) feu fracassar. La institució es prengué un altre llarg lapse de temps fins a reprendre el projecte el 2008, quan es localitzaren estacions i cotxeres i es concretà el finançament. La construcció es pressupostà en 1.500M € i per tal de gestionar el servei una vegada posat en marxa es constituí l’empresa Ferrocarriles de Gran Canaria, adscrita a l’Autoridad Única del Transporte de Gran Canaria. Un pla territorial especial definí el recorregut del corredor i el 2009 es culminà la redacció del projecte del traçat i de les estacions. Fou el moment de la crisi econòmica, que impedí les necessàries expropiacions de terreny i l’inici de les obres i, en conseqüència, la paralització del projecte fins avui.

La línia tindrà una longitud de 57,5 quilòmetres, amb 11 estacions que es recorreran en 35 minuts, i unirà bàsicament els nuclis urbans de Las Palmas, Telde i Vecindario amb l’aeroport i la zona turística del sud de l’illa. Les quatre primeres (els intercanviadors de guaguas de Santa Catalina i San Telmo, Hospital Insular i Jinámar) estaran situades a la capital i seran
subterrànies, com ho serà també la situada sota l’aeroport i la terminal de Meloneras, al sud. Es preveu una demanda de 17,5 milions de passatgers el primer any de servei. Per últim, el material mòbil previst a l’estudi econòmico-financer és de tipus Rodalies (Siemens Desiro i Alstom Coradia, dreta). En contradicció amb aquests models, el 2009 s’instal·là en una exposició sobre aquest tren que es feu a Las Palmas la maqueta d’un Siemens Velaro, apte per velocitats de 300 km/h, totalment inadequat per les necessitats de l’illa. La decisió, que tenia a veure amb un intent d’incloure el projecte en els plans europeus de finançament d’altes velocitats, concità rebuig per la seva excentricitat.

En un sector de l’illa que suporta notables embussos circulatoris i en una època de redoblat qüestionament econòmic i ambiental de determinades formes de mobilitat, la construcció i posada en servei d’aquest tren es percep com una autèntica necessitat per a la societat grancanària. Cal superar els obstacles que segueixen impedint-ho.

[Informació extreta de Viquipèdia; imatges: grancanariatv.com, mdc.ulpgc.es, Viquipèdia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!