VIA A VIA

Dilluns dia 24 es compleixen 150 anys de la inauguració del ferrocarril Palma-Inca. L’inici de la història ferroviària a Mallorca és considerat un punt d’inflexió en el desenvolupament econòmic, social i cultural de l’illa. Aquesta línia, la primera de Mallorca, va connectar la capital, Palma, amb Inca, una de les poblacions més importants del centre de l’illa, i ha estat l’única que ha funcionat de manera ininterrompuda des del segle XIX fins avui dia. L’arribada del ferrocarril a Mallorca va ser impulsada per la necessitat de millorar les comunicacions i el transport, que fins aleshores depenien de carros i diligències lentes i poc eficients.

El projecte va néixer amb la creació de la Sociedad del Ferro-Carril de Mallorca el 1872, formada per emprenedors que veien en el tren una oportunitat per modernitzar l’illa. L’enginyer Eusebi Estada (a l’esquerra) va ser clau en la redacció del projecte definitiu, que es va executar amb una via d’ample estret de 914 mm (conegut com a “iarda anglesa”). El viatge inaugural es va dur a terme el 24 de febrer de 1875 amb la locomotora “Mallorca”, una màquina de vapor fabricada per Nasmith Wilson a Anglaterra, originalment destinada a l’Índia, però adquirida a bon preu per la companyia mallorquina (a dalt, gravat del dia de la inauguració). El trajecte, d’uns 28 quilòmetres, va durar aproximadament 65 minuts sense parades, i va ser rebut amb gran expectació per la població. Pagesos i habitants dels pobles al llarg del recorregut es van aplegar per veure passar el “cavall de ferro”, un invent que simbolitzava el progrés.

L’èxit d’aquesta línia va propiciar l’expansió de la xarxa ferroviària a Mallorca.  El 1876, la Sociedad del Ferro-Carril de Mallorca es va fusionar amb la Compañía de los Ferrocarriles del Centro y Sudeste de Mallorca, donant lloc a la Compañía dels Ferrocarrils de Mallorca. Això va permetre ampliar la línia fins a Manacor (1879) i desenvolupar altres ramals, com el de sa Pobla (1878), consolidant una xarxa que, en el seu moment àlgid als anys 30 del segle XX, va arribar a tenir uns 250 quilòmetres de recorregut. La línia Palma-Inca va tansformar la societat mallorquina: va facilitar el transport de mercaderies (especialment productes agrícoles com vi i oli), va reduir els temps de viatge i va fomentar l’intercanvi cultural i comercial. Tot i això, en els seus inicis, no tothom va abandonar les diligències, ja que alguns preferien estalviar diners i no veien la necessitat d’apressar-se, reflectint l’anomenada “calma mallorquina”.