VIA A VIA

“¿Vostè té experiència en conducció de trens?” va ser la primera i inesperada pregunta. “Només de cotxes” va ser la insípida i previsible resposta meva. El diàleg sorgí en el transcurs d’una inoblidable experiència viscuda ahir. Amb motiu del centenari del metro de Barcelona, TMB ha organitzat els dos darrers caps de setmana de juliol unes jornades de portes obertes que han permès visitar el centre de control i els simuladors de conducció, respectivament. Com que habitualment no hi ha l’oportunitat de conèixer per dins aquest tipus d’instal·lacions, no és estrany que l’èxit de públic fos immediat: en una hora es van exhaurir les inscripcions per assistir a aquestes dues experiències. La companyia ja ha anunciat que repetirà la iniciativa a la tardor. Jo vaig ser un dels afortunats que vaig poder inscriure’m a la segona de les convocatòries, de manera que ahir dissabte vaig aprendre les beceroles de la conducció del metro, vaig posar-me a la pell dels professionals i vaig experimentar la responsabilitat i la tensió (i també una certa satisfacció) que deuen tenir els que es passen hores i hores transportant gent sota terra.

La sala on s’ubiquen els simuladors es troba situada en unes dependències de la TMB al centre de la plaça Catalunya, just on antigament hi havia una comissaria de la guàrdia urbana, si mal no recordo. Va ser inaugurada l’any passat i està pensada perquè tant els nous treballadors es formin en les tasques de conducció dels combois com perquè els més veterans es reciclin: no tots els simuladors són idèntics, cada un està adaptat a les característiques de cada una de les sèries de vehicles que circulen. Una gran pantalla reprodueix el panorama dinàmic que el conductor contempla des de la cabina: les vies, el túnel i les estacions.  Una altra pantalla lateral és l’equivalent al retrovisor per on es controla visualment si tots els passatgers han entrat o sortit dels vagons. Al davant un extens quadre de comandament similar al de la realitat: botons per obrir i tancar portes, per emetre la característica senyal acústica de tancament i fins i tot un micròfon si s’han d’adreçar missatges específics. També hi ha una esfera similar a la dels cotxes que indica tant la velocitat a què va el tren com el màxim que no pot sobrepassar. Però l’element primordial és la palanca per fer accelerar o frenar el tren, dotat d’un botó d'”home mort”: si es deixa de prémer més de cinc segons (si mal no recordo), automàticament el sistema informàtic interpreta una anormalitat i fa que el tren s’aturi. Experimentant-ho ahir, vaig comprovar que això pot arribar a ser molest i fins i tot dolorós per al polze, que és el dit que prem continuadament el botó. De fet, l’instructor que m’anava ensenyant cada detall dels comandaments (que ho va fer de forma excel·lent, aprofito per dir-ho) ja em va comentar que és causa de queixa entre els treballadors de TMB.

La petita aventura comença quan el semàfor a l’entrada del túnel es posa verd i es pot iniciar la marxa. El metro s’endinsa en la foscor, es creua amb un altre comboi i arriba a la següent estació, on una munió de persones (amb gestos una mica robòtics) esperen per pujar. Totes les estacions són reproduccions reals, no inventades: al meu simulador eren de la línia 5, perquè vaig passar per Entença, Hospital i Diagonal. El més difícil de la conducció per a mi fou aturar el tren al punt exacte (un número 5 pintat a terra, prop del final de l’andana). A la primera estació no vaig iniciar amb prou antelació la frenada i va quedar aturat massa endavant. Segons em va explicar el formador, en aquests casos no és possible, per seguretat, fer marxa enrere, de manera que vaig haver de seguir fins la següent estació, on vaig aconseguir frenar al punt exacte. Coses de principiants…

L’experiència fou fantàstica, la sensació era d’un cert atabalament pensant en que cada decisió comporta una responsabilitat, i la convicció fou que es tracta d’unes habilitats que, en pocs dies, ja podria executar fins i tot amb els ulls clucs. És una manera de dir, és clar…

[Imatge: Vilaweb]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!