Com que aquesta nit cal endarrerir una hora tots els rellotges (una enutjosa activitat que hem de repetir puntualment cada sis mesos i que ens asseguren que aviat passarà a la història), avui és un bon dia per parlar d’un dels més emblemàtics rellotges mundials, el de les estacions dels ferrocarrils suïssos. El país alpí, conegut precisament per la puntualitat i altres virtuts dels seus trens, per força havia de posar una especial atenció en els mecanismes de medició cronològica a la seva xarxa ferroviària, i ho va fer de la manera més germànica possible: adoptant un mateix model de rellotge per totes les estacions del país (a la imatge de dalt, la de Lucerna).
Fou dissenyat el 1944 per Hans Hilfiker (a l’esquerra), un enginyer que va treballar del 1932 al 1958 als Ferrocarrils Federals Suïssos (SBB/CFF/FFS), companyia a la qual va aportar, a mès del model de rellotge, una grua de pòrtic per a la càrrega de vehicles pesants de la carretera al ferrocarril, el sostre de l’andana de l’estació Winterthur Gruze, un expositor de full de ruta per a l’estació de Zuric i una estació de servei per al manteniment de la catenària elèctrica de la mateixa ciutat.
L’emblemàtic rellotge de Hilfiker és peculiar perquè la busca dels segons llisca a l’esfera en lloc de donar petits salts i això fa que es redueixi el desgast del motor. Quan arriba a la posició de les 12 s’atura dos segons fins que fa saltar la busca dels minuts: en realitat la volta dura només 58 segons i mig. L’esfera no té números, només ratlles negres sobre fons blanc; la busca dels segons, per contra, és vermella.
Amb els anys, el disseny Hilfiker va ser adoptat per companyies ferroviàries de molts països (a Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Països Baixos o l’estat espanyol) i temps després començà a comercialitzar-se com a rellotge de paret o de polsera. La marca Mondaine en té els drets de distribució. El rellotge de polsera de la imatge (a dalt) val 199 euros, és senzill i elegant: em sembla que ja sé què demanar als reis d’enguany.
[Informacions i imatges extretes de Viquipèdia i 20minutos.es]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!