VIA A VIA

El metro de Barcelona fa 100 anys. Tal dia com avui, però del 1924, començava a funcionar el tram Catalunya-Lesseps del que llavors se’n va dir “Gran Metro”. Quantes vegades havia fet aquest recorregut!, especialment de visita a casa del meu padrí (que vivia a tocar de la plaça Lesseps). Aquesta era als anys seixanta la línia més propera a casa, de manera que calia caminar uns quants carrers de l’Eixample fins arribar al Passeig de Gràcia (l’actual línia blava tardaria encara molt temps a circular). Baixàvem i recorríem escales i passadissos fins arribar a l’andana. Encara em sembla tenir present tot de sensacions, aquells sons (remor d’un tren que venia o bé silenci), aquell paisatge visual de rajoles blanques i anuncis ara anacrònics, aquelles olors indescriptibles… Arribava el tren, sorollós, estrident, trepidant i els meus germans i jo corríem ansiosos a ocupar, si podia ser, els seients de les finestres, per veure el paisatge com el tramvia o el tren; els pares ens feien notar que no veuríem res perquè immediatament entraríem al negre túnel, com així passava. El recorregut era, com ara, de dos únics trams: el primer, entre Diagonal i Fontana, es feia llarguíssim, mentre que l’altre era molt més curt. Quan sortíem a la plaça de Lesseps, per l’únic accés que hi havia llavors, sempre m’ha quedat gravat a la memòria un anunci dels tints Iberia, amb una nena tenyint llanes de diversos colors, situat en alguna botiga de la zona. Com a majestuós escenari de fons, l’església dels Josepets. També usàvem bastant l’altre tram de la línia ja centenària, fins a la plaça Catalunya. Recordo la peculiaritat de l’estació d’Aragó, que tenia andana central (les altres no, espero que la memòria no em traeixi).

El més bon record que tinc del metro a la plaça de Catalunya és, però, de l’altra línia, el Transversal, que s’inauguraria poc després. Ja ho he explicat en alguna ocasió. Durant molts anys, en el que ara és el gran vestíbul distribuïdor sota la plaça (que serveix d’enllaç al metro, Rodalies i FGC) hi havia una mena de balconada per sota de la qual es podia veure com els trens s’aturaven a les andanes. Veure arribar aquells enormes combois (eren els més amples del món), contemplar la rutinària entrada i sortida de viatgers i veure com desapareixia lentament fins a desaparèixer pel túnel era tot un espectacle per a un nen com jo. M’hi hagués passat hores. Crec que la meva afició pels metros em ve d’aquesta vivència, alentada pel meu pare, que també era molt de trens.

Seguim amb records. En un moment donat el metro va començar a ser per a mi, com per a molta altra gent, el mitjà usual de desplaçament diari. Fou a finals dels anys setanta, quan cursava estudis universitaris, que havia de prendre’l diàriament a l’estació Verdaguer (que encara es deia General Mola), a la línia 5, fins a Sants i d’allí enllaçar amb la 3 fins a Palau Reial, a la zona universitària de Pedralbes. Les aglomeracions de viatgers, sobretot de bon matí i al tram entre General Mola i Diagonal eren aclaparadores: eren allò de “antes de entrar, dejen salir“, amb la particularitat que els que ja viatjàvem com sardines en llauna enganxats a les portes havíem de baixar momentàniament per deixar sortir els que volien fer-ho, i tornar a pujar per seguir sense tantes estretors.

Fruit de la meva afició pels metros, amb els anys he anat acumulant tota mena de plànols, bitllets, prospectes, llibres i retalls de diari sobre el de Barcelona. Com a curiositat, il·lustro l’apunt amb dos exemples: a dalt, diferents bitllets de metro, alguns capicua; a baix, bitllet commemoratiu del cinquantenari, el 31 de desembre de 1974, és a dir fa mig segle. La col·lecció no para de créixer: el tió d’enguany m’obsequià amb el llibre commemoratiu del centenari, de Joan Alberich i Ramon Lascorz.

Per molts anys, metro de Barcelona! Només ens resta desitjar-te una llarga vida, que continuïs creixent (et costa, et costa…) i que segueixis prestant servei als soferts usuaris amb els màxims comfort, rapidesa i seguretat.

[Imatges: barcelona.cat, fotos de l’autor]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!