VIA A VIA

En aquesta secció cinematogràfica no podia faltar una pel·lícula que es titulés, senzillament, El tren. Es tracta d’un film de John Frankenheimer del 1964 protagonitzat per Burt Lancaster i Paul Scofield. L’argument ens situa durant la II Guerra Mundial; en vigílies de l’alliberament de París (del qual ara fa 80 anys), un militar alemany decideix pel seu compte endur-se obres d’art cap a Alemanya amb un tren. Assabentada la resistència francesa, farà els possibles per evitar-ho. Enmig es troba un inspector ferroviari (Lancaster, en un paper radicalment diferent al que protagonitzà l’any anterior a Il Gattopardo), que en un primer moment és reticent a qualsevol acció violenta contra els trens, però que les circumstàncies l’obliguen a canviar d’opinió. És llavors quan se succeeixen les escenes d’acció, que inclouen xocs i descarrilaments de ferrocarrils reals, hàbilment magnificats per contrapicats i altres tècniques cinematogràfiques. M’imagino que el rodatge havia de ser complex. Burt Lancaster, molt bregat en tota mena d’acrobàcies davant una càmera, irònicament es va lesionar no en una escena perillosa sinó jugant al golf… De resultes, li ocasionà una coixera “de veritat” que va anar molt bé per augmentar el realisme de la pel·lícula. El paper de Papa Boule, conductor del tren, és assumit per Michel Simon (a dalt), un excèntric actor suís aficionat a la pornografia (posseïa una col·lecció de 100.000 objectes relacionats amb el sexe). També hi destaca la gran Jeanne Moreau, musa de molts directors francesos de culte.

Deixant de banda la cinematografia, cal dir que a la cinta hi apareixen moltes locomotores, amb rols anàlegs als actors. Vegem-ho. Les principals usades pertanyen a la sèrie 11s Est de la SNCF (a sota): la 1-230.B.517, la 1-230.B.739 i la 1-230.B.855. La primera és la “protagonista” de la pel·lícula, que com passa amb els actors, fou doblada per a l’escena de l’accident: es va fer servir la 1-230.B.754, fora de servei. Continuant amb els símils amb els figurants, una altra locomotora francesa va ser “disfressada” amb un contraxapat de fusta per representar una locomotora de l’exèrcit alemany. Per a una altra escena catastròfica, es destrossà una antiga Bourbonnais 030.C, la número 757, que per cert es desplaçà més ràpid del previst, carregant-se tres càmeres de filmació. Altres locomotores apareixen com a “secundàries” en algunes vistes aèries: unes de la classe 141R i unes altres de tanc USATC S100. Les primeres no foren suministrades a França fins després de la guerra mundial i per tant la pel·lícula no és cent per cent fidedigna. Però, ¿algú es fixaria en aquest detall?

[Imatges i informació: Viquipèdia i loco-info.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!