VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

12 d'octubre de 2024
0 comentaris

Càmera i acció: ‘Ningú no és perfecte’

En realitat el ferrocarril no és, ni molt menys, el protagonista o l’escenari central d’aquesta pel·lícula, però em ve de gust incloure-la en aquesta secció perquè ¿a qui no li agrada Ningú no és perfecte? ¿A qui pot fer nosa parlar-ne? Com és prou conegut, es tracta d’una de les comèdies més reeixides i divertides del gran Billy Wilder. Estrenada el 1959 amb el títol Some like it hot, la versió catalana fou batejada amb la darrera frase del brillant final de la pel·lícula; per contra, en castellà no van trobar millor traducció del títol que Con faldas y a lo loco, una solució bastant xarona, pràctica massa usual per cert. Els concertistes Joe i Jerry (magnífics Tony Curtis i Jack Lemmon) són testimonis de la matança de Sant Valentí i per tant han de fugir cames ajudeu-me. No trobaran millor manera de fer-ho que disfressar-se i incorporar-se a una orquestra femenina on toca Sugar Kane, que no és altra que Marilyn Monroe, que serà l’objectiu sexual d’ells dos (ara Josephine i Daphne), mentre aquella va en cerca i captura d’un milionari que la retiri. Amb aquest plantejament són inevitables els equívocs i malentesos, que són la salsa de la pel·lícula.

I el tren? Bé, l’acció comença a Chicago, que és on va tenir lloc la massacre gangsteril i l’orquestra amb els dos fugitius es dirigeix a les càlides costes de Florida, on té lloc bona part de la trama fins el final. No estic en condicions d’identificar l’itinerari exacte que faria el ferrocarril ni quantes hores o dies durava el viatge el 1929, que és quan passa l’acció. El que és segur és que, com a mínim, els passatgers hi havien de passar una nit, com bé es pot veure en les divertides i tumultuoses escenes del vagó-llit (a dalt).

Un moment ferroviari a recordar? Sens dubte, la Marilyn remenant les seves sensuals corves corporals a l’andana de l’estació quan un vagó del tren deixa anar una oportuna bafarada de vapor, com d’admiració (a dalt), mentre Joe i Jerry contemplen l’escena embadalits. “Sembla de gelatina”, diu un d’ells.

[Imatges: Viquipèdia i madamechicbcn.com] 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!